1
NOVA YORK & CANADA.
ESTIU- 2013 2
INDEX
1. Pròleg.
2. Informació
3. Horaris viatge.
4. Ruta per Canada.
5. Nova York.
3
1. Pròleg.
Si estem aquí es perquè l’any no ha anat malament, i això en aquest temps que corren es molt...., primera qüestió a valorar i tenir en compte a l’hora de posar-nos en marxa, bo es tenir-ho present no sigui cas que no sabéssim donar-li el valor que te.
Segona qüestió a valorar, farem quelcom que abans no havíem fet, travessarem l’Atlàntic per visitar Canada i la capital del mon, New York, noves sensacions i noves aventures, aquesta vegada els tres sols, o gaire be sols...
El viatge es presenta llarg, son 8 hores de vol, però per anar farem escala a Londres, hi pesarem la nit i a la tornada farem escala a Madrid, però nomes d’una hora.
Primer farem Canada 9 / 10 dies, i 5 a Nova York, de la natura immensa i grandiosa de Canada a la aglomeració urbana de Nova York, la veritat es que no m’ho imagino, tot i haver-la vist moltes vegades a les pel·lícules i haver-ne sentit a parlar Nova York no me la imagino, esperarem.
Dons som-hi....
2. Informació.
El Canadà és un estat de l'Amèrica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent més septentrional de la Terra, i per la seva extensió és el segon més gran del món, darrere de Rússia. Políticament és una federació de 10 províncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació.
La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary (que voreja el milió). Passen també del mig milió d'habitants les ciutats següents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.
Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i al Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Franco fonia i de la Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès, aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.
Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Grenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Grenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits per mar són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic, al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oceà Atlàntic.
Té molts recursos naturals, entre els que destaquen el gas natural, el petroli, la fusta, l'alumini, el coure, la indústria química, la maquinària industrial, el paper i el cartró.[4] A més a més compte amb molts bons aliats, especialment, el del seu major soci comercial, els Estats Units.[4]Són molt poques les deficiències del 4
segon país més gran del món, excepte, potser, el seu enorme territori, que, unit a la seva baixa densitat de població, el fa una nació que no pot defensar totes les seves fronteres de forma eficient.
El nom del Canadà prové d'una paraula ameríndia (iroquès), canada que significa "vila" o "assentament". El 1525 els habitants de l'àrea de la ciutat actual de Quebec van fer ús d'aquesta paraula per dirigir Jacques Cartier cap a la vila de Stadacona.[5] Cartier va utilitzar la paraula "Canada" per referir-se no només a aquesta vila, sinó a tota l'àrea sota el domini de Donnacona, el cap de Stadacona; el 1547 els mapes van utilitzar aquest nom per referir-se a aquesta regió i les àrees que l'envoltaven.[6]
La colònia francesa del Canadà, Nova França es va establir al llarg del riu de Sant Llorenç i les costes al nord dels Grans Llacs. Després, sota el domini britànic es va dividir en dues colònies: l'Alt Canadà i el Baix Canadà, que s'unificarien el 1841 com a "Província Britànica del Canadà". Després de la formació de la Confederació, el 1867 es va adoptar el nom "Canadà" per referir-se al domini britànic, amb el nom de "Domini del Canadà".[7] Des de l'Acta de 1982 el nom oficial és només "Canadà", l'únic nom legal i bilingüe.
El Canadà és situat a la part més septentrional del subcontinent de l'Amèrica del Nord. Limita amb els estats continentals dels Estats Units al sud, i amb Alaska al nord-oest; amb l'oceà Atlàntic a l'est, amb l'oceà Pacífic a l'oest, i amb l'oceà Àrtic al nord. En superfície total (incloent-hi els cossos d'aigua), el Canadà és el segon país més extens del món, després de Rússia i el més gran del continent. Des de 1925, el Canadà reclama la porció de l'Àrtic entre el 60 °W i el 141 °W,[8] però aquesta reivindicació no és reconeguda universalment. L'assentament més septentrional del Canadà és l'Estació d'Alerta de les Forces Canadenques a l’illa Ellesmere, a 817 km del Pol Nord.[9] El Canadà té la costa més llarga del món, de 243.000 km.[10]
La densitat de població és de 3.5 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més baixes del món.[11] La part més densament poblada del país és el Corredor de la ciutat de Quebec - Windsor, al llarg del riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al sud-est.[12] Al nord d'aquesta regió hi és l'Escut del Canadà, una regió de pedra netejada per l'última edat de gel, rica en minerals i plena de llacs i rius. El Canadà té més llacs que qualsevol altre estat del món i una gran quantitat de les reserves d'aigua dolça del món.[13][14]Al Canadà oriental, la majoria de les persones viuen als grans centres urbans a les planes de les terres baixes de Sant Llorenç. El riu Sant Llorenç s'eixampla fins convertir-se en l'estuari més gran del món, abans de desembocar al Golf de Sant Llorenç. El Golf limita al nord amb l'illa de Terranova i les províncies marítimes al sud. Les províncies marítimes s'estenen cap a l'est sobre els Apalatxes del nord de Nova Anglaterra i la Península Gapsé de Quebec. Nova Brunsvic i Nova Escòcia són dividides per la Badia de Fundy, la qual experimenta les variacions de marea més grans del món. Ontàrio i la Badia de Hudson es troben al centre del Canadà. A l'oest d'Ontàrio, les Praderes Canadenques s'estenen fins a les Muntanyes Rocalloses, que les separen de la Columbia Britànica.
Al canada nord-occidental, el riu Mackenzie corre des del Gran Llac de l'Esclau cap a l'oceà Àrtic. Un tributari d'un tributari del Mackenzie és el riu del sud de Nahanni, llar de les Cascades de Virgínia, amb una altitud molt superior a les Cascades del Niàgara. La vegetació del nord del Canadà varia de les coníferes a la tundra i 5
finalment a les zones desèrtiques àrtiques del nord. Al nord del Canadà continental hi ha l'arxipèlag Àrtic Canadenc que inclou moltes de les illes més gran del món en superfície.
Les temperatures hivernals i estivals del Canadà varien segons la regió. Els hiverns poden ser molt freds a moltes regions del país, especialment a l'interior i a les províncies de les Praderes, el clima de les quals és continental, amb temperatures mitjanes de −15 °C tot i que poden arribar a menys de −40 °C.[15] A les regions no costaneres la neu pot cobrir el terra durant sis mesos de l'any. La regió costanera de la Columbia Britànica n'és una excepció i gaudeix d'un clima temperat amb hiverns plujosos.
El Canadà és una regió geològicament activa, sísmica, amb la presència de volcans potencialment actius, com ara el Mont Meager, el Mont Garibaldi, el Mont Cayley i el complex volcànic del Mont Edziza.[16]
El Canadà és una federació sota un sistema democràtic i parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana és la monarca, la Reina Isabel II (qui és la cap d'Estat canadenc) amb el títol de Reina del Canadà. Les prerrogatives del cap d'Estat són exercides pel Governador General, que és generalment un polític retirat o un altre canadenc destacat nomenat per la reina amb consell del primer ministre del Canadà. El Governador General és una figura no partidista la funció del qual és donar l'assentiment reial als projectes de llei emesos per la Cambra dels Comuns i el Senat, llegint el discurs del monarca, signant documents de l'Estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent-lo per convocar eleccions si cal. Tant la reina com el Governador General tenen poc poder real atès que gairebé sempre actuen sota la assessoria del cap de govern, el primer ministre.
El Governador General cerimonialment nomena el primer ministre que és generalment el líder del partit polític amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre al seu torn nomena el gabinet seleccionat per convenció d'entre els membres del partit majoritari.
La branca legislativa del govern, el parlament del Canadà, posseeix dues cambres: la Cambra dels Comuns, els membres de la qual són elegits democràticament, i el Senat, els membres del qual hi són designats i no pas electes. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns són convocades pel Governador General amb la recomanació del primer ministre, a la seva discreció, però han d'ocórrer en un període no major a cinc anys després de l'última elecció. El parlament federal pot legislar únicament sobre aquelles àrees assignades per la constitució.
Hi ha tres partits polítics nacionals principals al Canadà: El Partit Liberal del Canadà (centre), el Partit Conservador del Canadà (dreta) i el Nou Partit Democràtic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canadà 32 dels últims 42 anys. L'altre partit que ha governat és el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Aliança Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canadà, el desembre, de 2003.
El Canadà és una de les nacions més riques, segons el seu Producte interior brut nominal, amb una renda per capita elevada. És membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el G8, i una de les potències comercials més grans del món.[21] El Canadà és una economia mixta,[22] amb un índex de llibertat econòmica superior a la majoria dels Estats de l'Europa Occidental, però inferior als Estats Units.[23] Des de la dècada de1990, l'economia canadenca ha estat creixent ràpidament amb una taxa 6
d'atur baixa i superàvits governamentals a nivells federal i provincial. En l'actualitat, el Canadà s'assembla molt als Estats Units en el seu sistema econòmic orientat al mercat, el patró de producció i els seus alts estàndards de vida.[24] L'octubre de 2007, la taxa d'atur nacional del Canadà era de 5.9%, la més baixa en trenta-tres anys. Les taxes d'atur provincials varien de 3,6% a Alberta i 14,6% a Terranova i Labrador.[25] Segons la llista Global de Forbes 2000 de les companyies més grans del món el 2008, el Canadà en tenia 69, ocupant la cinquena posició després de França.[26] El 2008, la càrrega del deute del govern era la més baixa del G8. L'OCDE estima que el ràtio del deute i el PIB caurà al 19,5% el 2009, menys de la meitat que les altres nacions del G8, un gran canvi de la ràtio de 1995, quan era la segona més gran del grup.[27]
Durant el segle XX, el creixement dels sectors de la manufactura, la mineria i els serveis han transformat la nació d'una economia rural a una principalment industrial i urbana. Com les altres nacions desenvolupades, l'economia canadenca està dominada pel sector terciari de l'economia, que ocupa tres quarts dels treballadors canadencs.[28] Tot i així, el sector primari encara hi és important, en especial les indústries de la fusta i el petroli.
El Canadà és una de les poques nacions desenvolupades exportadores netes d'energia.[24] A la costa Atlàntica, el Canadà té dipòsits de gas natural, mentre que els recursos de gas i petroli són a Alberta. Amb les Sorres de Quitrà d'Athabasca, el Canadà té les segones reserves de petroli més grans del món després de l'Aràbia Saudita.[29] Al Quebec, la Columbia Britànica, Terranova i Labrador, Nova Brunsvic, Ontàrio i Manitoba, d’hidroelectricitat és una font neta i renovable d'energia.
El Canadà és un dels productors agrícoles més importants del món; les Praderes Canadenques són un dels proveïdors més importants de blat, colza i altres grans.[30] El Canadà és el principal productor de zinc i urani, i un dels més importants d'or, níquel, alumini i plom;[31] molts pobles del nord, on l'agricultura es escassa, subsisteixen gràcies als recursos minerals i la fusta. Canadà també té grans centres industrials al centre i sud de l'Ontàrio i el Quebec, entre els quals, la indústria de l'automòbil i l’aeronàutica.
La integració econòmica amb els Estats Units s'ha incrementat significativament des de la Segona Guerra Mundial. L'Acord Comercials de Productes de l'Automòbil el 1965 va obrir les fronteres al comerç en la indústria de la manufactura d’auto parts. El govern del primer ministre de Brian Mulroneyvan promoure la inversió estrangera i el 1988 va signar el Tractat de Lliure Comerç dels Estats Units i el Canadà, que va eliminar les tarifes comercials entre tots dos països. El 1993, aquest tractat es va ampliar per incloure-hi Mèxic, en formar el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA).
Segons el cens del 2006 hi ha 43 grups ètnics amb almenys 100.000 persones.[36] El grup ètnic més gran és l'anglès (21%), seguit del francès (15,8%), l'escocès (15,2%), irlandès (13,9%), l'alemany (10,2%), italià (5%), xinès (4%), ucraïnès (3,6%) i amerindi (3,5%); tot i que un terç dels canadencs van identificar la seva etnicitat simplement com a "canadenc".[37] La població amerindia del Canadà creix dues vegades més ràpid que no la mitjana canadenca. El 16,2% de la població pertany a una minoria visible, un terme utilitzat al Canadà per referir-se a les persones que no són de cap grup ètnic majoritari.
El 2001, el 49% de la població de Vancouver i el 42,8% de la població del Toronto eren minories visibles. El març del 2005, d’Institut va projectar que les persones d'origen no europeu faran majoria a Toronto i Vancouver el 2012.[38] Segons els seus pronòstics, el nombre de minories visibles al Canadà es duplicarà per 7
al 2017. Una enquesta publicada el 2007 va revelar que gairebé 1 de cada 5 canadencs (19,8%) han nascut a l'estranger.[39]
El Canadà té una de les taxes d'immigració per càpita més altes del món,[40] deguda principalment a la política econòmica i la reunificació familiar. El Canadà també accepta un gran nombre de refugiats. Els nouvinguts s'estableixen a les àrees urbanes de Toronto, Vancouver i Mont-real.
El pluralisme religiós és una política cultural important del Canadà. Segons el cens del 2001, el 77,1% dels canadencs es van identificar com a cristians; d'aquests els catòlics són el grup més nombrós (43,6%). La denominació protestant més gran és l'Església Unida del Canadà. Al voltant del 16,5% dels canadencs no han declarat cap afiliació religiosa, i el 6,3% una altra que no és el cristianisme, entre les quals, l’ islam (1,9%) i el judaisme (1,1%).
Les províncies i els territoris canadencs són els responsables de l'educació, en reflectir la història, cultura i geografia regionals.[41] L'educació és obligatòria entre els 5-7 i els 16-18 anys d'edat, depenent de la província.[41] L’alfabet isme és del 99%.[24] L'educació post secundària també és gestionada pels governs provincials i territorials, els quals la financen; el govern federal gestiona les beques i les subvencions a les recerques. el 2002, el 43% dels canadencs entre els 25 i els 64 anys d'edat tenen educació post secundària.[42]
Les dues llengües oficials del Canadà són l'anglès i el francès. El bilingüisme oficial del Canadà és una llei, definida en la Carta Canadenca de Drets i Llibertats, l'Acta de les Llengües Oficials i les Regulacions de les Llengües Oficials, i es posa en efecte per mitjà del Comissionat de les Llengües Oficials. L'anglès i el francès tenen el mateix estatus a les corts federals, el Parlament i les institucions federals. La població té el dret, si hi ha prou demanda, de rebre els serveis del govern federal en anglès o en francès, i l'educació es garanteix en ambdues llengües a totes les províncies i territoris.[43]
L'anglès i el francès són les llengües maternes del 59,7% i el 23,2% de la població, respectivament,[44] i les llengües que més es parlen a casa, pel 68,3% i el 22,3% de la població respectivament:[45]
El 98,5% dels canadencs parlen anglès o francès (67,% només parla l'anglès, el 13,3% només parla el francès, i el 17,7% parla ambdues).[46] Tot i que el 85% dels canadencs franco parlants viuen al Quebec, hi ha percentatges de població francòfona significatius a Ontàrio, Alberta i el sud de Manitoba, així com població acàdia al nord i el sud-est de Nova Brunsvic, que constitueixen el 35% de la població de la província. Ontàrio té la població francòfona més gran fora del Quebec. La Carta de la Llengua Francesa al Quebec fa del francès la llengua oficial de la província, i la Nova Brunsvic és l'única província bilingüe constitucionalment.[47] A les altres províncies no hi ha cap llengua oficial, però el francès s'utilitza com a llengua d'instrucció, a les corts i altres serveis governamentals a més de l'anglès. Manitoba, Ontàrio i el Quebec permeten que l'anglès i el francès es parlin a llurs parlaments provincials, i les lleis es publiquen en ambdues llengües. A l'Ontàrio, el francès té estatus legal, però no és completament cooficial. Algunes llengües ameríndies tenen estatus oficial als Territoris del Nord-oest. Inuktitut és la llengua majoritària a Nunavut i una de les tres llengües oficials del territori.
Les llengües no oficials són importants al Canadà, amb més de cinc milions de parlants.[44] Algunes llengües no oficials majoritàries són el xinès (853,745 parlants com a primera llengua), l'italià (469.485), l'alemany (438.080), el castellà (345.345) i el panjabi (271.220).[44] 8
La cultura canadenca ha estat influenciada històricament per les cultures britànica, francesa i amerindia. també ha estat influenciada per la cultura estat unidenca atesa la proximitat geogràfica i econòmica d'ambdós països. La majoria dels immigrants angloparlants al Canadà entre 1755 i 1815 eren estat unidencs de les Tretze Colònies del sud que en van emigrar per les promeses de terra o es van exiliar per llur lleialtat a la corona britànica durant la guerra d'independència dels Estats Units. Per altra banda, la cultura francesa del Canadà va ser preservada amb l'acta del Quebec de 1774, que permetia que la cultura francòfona sobrevisqués després de la presa del territori per la corona britànica.
Canadà és un país geogràficament vast i ètnicament divers. La cultura canadenca també ha estat influenciada per la immigració que ha vingut de tots els continents del món. La majoria dels canadencs valoren el multiculturalisme i consideren que la cultura del Canadà és inherentment multicultural. L'herència multicultural és la base de la Secció 27 de la Carta Canadenca dels Drets i Llibertats.
Els símbols nacionals del Canadà són influenciats per les fonts naturals i històriques de les Primeres Nacions o els amerindis. En especial, l'ús de la fulla d'auró (Maple leaf,Feuille d'érable) , com a símbol canadenc, data del segle XVIII i és a la bandera actual del Canadà, així com a les banderes històriques, algunes monedes i l'escut d'armes.[48] Altres símbols prominents són el castor, l'oc canadenc, la Calàbria Grossa, la Corona, la Policia Muntada del Canadà,[48] i més recentment el tòtem i l'inukshuk.
L'esport nacional i oficial del Canadà és l'hoquei sobre gel a l'hivern i el lacrosse a l'estiu.[49] L'hoquei sobre gel és un passatemps nacional i l'esport més popular del país, i el que més juguen els canadencs, amb més 1,65 milions de jugadors actius el 2004.[50] Les sis àrees metropolitanes més grans del Canadà—Toronto, Mont-real, Vancouver, Ottawa, Calgary i Edmonton—tenen equips de la Lliga Nacional d'Hoquei (NHL) i hi ha més jugadors canadencs a la lliga que no pas de tots els països combinats.
El Canadà ha estat seu de diversos esdeveniments esportius, com ara els Jocs Olímpics d'estiu del 1976, els Jocs Olímpics d'hivern del 1988 i la Cop del Món U-20 del 2007. El Canadà serà seu dels Jocs Olímpics d'hivern del 2010 a Vancouver i Whistler.[51][52]
Si sabem això ja podem estar segurs de saber on anem, mes endavant parlarem de Nova York, ara anem a veure com hi arribarem.
3. Informació viatge i Horaris vols.
Aquest viatge serà fen ruta, al estil de Noruega, durem un pla però podrem canviar-lo sobre la marxa, per que res estarà tancat, o sigui no tindrem allotjament, sabrem un podrem allotjar-nos però no haurem reservat res. El menjà, durem embotit i un àpat ens el farem nosaltres, o dinar o sopar, depenen de com vagi.
La ruta començarà a les Cataractes del Niagara i arribarem fins al Quebec, pesant per les Blue Mountains, el Parc Nacional de Algonquin, Ottawa i Montreal , a la tornada cap a New York la farem per el llac Ontàrio fins a Toronto i d’allà anirem cap a New York
Marxem el dia 31 de juliol, a les 18:35 h hem de ser a El Prat, perquè a les 20:35 h. l’avio surt amb direcció Londres on te prevista l’arribada a les 21:45 h, hora anglesa, per lo tant haurem de pesar la nit a Londres, tenim dues opcions: 9
Dormir al mateix aeroport, lo qual segons els experts, de la web sleeping in airportss, es impossible.
Dormir en un hotel, ni ha de tots preus, aquí 3 opcions en habitació triple.
Easyhotel London. 76.05 €
Comfort Hotel Heathrow 71.38 €
Holiday Inn London – Heathrow 73.- €
Al endemà al mati hem de prendrà l’avio a les 10:30 h. dues hores abans al aeroport, arriba a Nova York a les 13:10 h ., hora d’allà, veurem que es això del "jet lac", segons el meus càlculs, seran les nostres 20:00 h., a partir d’aquí agafarem el cotxe i ens posarem camí del Canada.
4. Ruta per Canada.
Dia 1 d’agost
:
Aterrem i continuem viatge cap les Cataractes del Niagara, 650 km., casi be 7 hores de camí, si s’han fa tard podem dormir per el camí i el endemà visitar la cataractes i continua viatge.
Opcions d’allotjament a las Cataractes del Niagara:
Niagara Lodge & Suites. (70.78 €)
7720 Lundy’s Lane, L2H 1H1 Cataratas del Niagara.
Kings Inn Near the Falls. (70.04€)
5525 Ferry Street, L2G 1S3 Cataractes del Niagara.
Tots dos son Motels típics americans, amb bastant bona pinta, horteres això si, però sembla que estan be, de totes maneres a la zona hi ha prou oferta hotelera com per no tindre problemes.
Per si no tenim mes ganes de conduir o sens fa tard, aquí tenim unes opcions per fer nit.
Old National Hotel. (60.37)
13 East Steuben Street, Bath, NY 14810. A 200 km de les Cataractes.
Esta farcit de motels de carretera, a bon preu, son Americans I per lo tant horteres però per entre 60 / 70 € amb esmorzà inclòs podem pesar la nit tots tres. I esmorzar….
Les cataractes del Niagara.
Les cascades del Niàgara (en anglès Niagara Falls) són un grup de grans caigudes d'aigua del riu Niàgara (56 Km) en la zona oriental de l'Amèrica del Nord, a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. Niàgara deriva d'una paraula de la tribu índia iroquesa que significa "tro d'aigua". 10
Comprenen tres salts d'aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en anglès Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la província d'Ontàrio; la cascada nord-americana o American Falls, a l'estat de Nova York; i la més petita, la cascada del Vel de Núvia o Bridal Veil Falls. Malgrat que en conjunt no tenen una gran altura, són molt amples i són les de més volum d'aigua de l'Amèrica del Nord. Tot el conjunt es troba a una latitud de 43 graus Nord i una longitud de 79 graus Oest, entre l'estat de Nova York (Estats Units) i Ontàrio (Canadà). El cabal màxim d'aigua que porten és de 5.720 metres cúbics per segon. A l'estiu l'aprofitament hidroelèctric fa baixar el cabal a 2.832 metres cúbics per segon.
Des que varen ser descobertes pels colonitzadors europeus s'han fet molt populars, no només per la seva bellesa sinó també perquè són una font d'energia (hi ha el conjunt hidroelèctric més important d'Amèrica del Nord) i un desafiant projecte de conservació ambiental. Són un indret turístic que comparteixen les ciutats bessones anomenades Niagara Falls, l'una a l'estat nord-americà de Nova York i l'altra a la província canadenca d'Ontàrio.
El turisme i l'intens desenvolupament industrial de la zona van fer que es construïssin grans infraestructures i, ja a partir de 1848, es va poder passar a peu amb un pont, a final d'aquell segle es va construir un pont per al ferrocarril i, des del 1941, un altre per al pas d'automòbils.
L'aprofitament de l'energia elèctrica va començar el 1759 amb canals per al funcionament de molins serradors i, molt aviat, el 1853, per produir energia elèctrica.
Per tal de protegir el seu medi ambient, des del 1885 les autoritats del Canadà i dels Estats Units van comprar part de les terres adjacents i van emprendre una política de protecció del territori.
La recessió de les cascades per motiu de l'erosió natural i per les estructures hidroelèctriques arriba fins a uns 3 metres l'any.
Es van formar pels efectes de la glaciació anomenada de Wisconsin, que va acabar fa uns 10.000 anys. L'acció erosiva d'una glacera va formar tota la conca fluvial actual i, quan les temperatures van tornar a pujar, el gel es va fondre i va formar el riu Niàgara, que va haver de salvar el nou desnivell del terreny.
2 d’agost.
Tan si dormim a Niagara com si ens aturem abans, les Cataractes del Niagara les visitarem el dia 2 d’agost, un cop fet la oportuna visita seguirem la ruta cap la regió de les Blue Montains, a uns 240 km de les Cataractes.
La primera població que trobarem a l’entrada d’aquesta Regió es Thormbury, quès troba a la bora d’un llac i te una estació d’esquí. Si continuem per la carretera trobarem Craigleight i mes endavant The Village at Blue Mountains, això es un pobla de vacances, per vianants al peu del que sembla ser la principals pistes d’esquí d’Ontàrio, continuarem fins Collingwood, la ciutat mes important d’aquesta regió, per cert la guia recomana dinar a The Firehall Pizza a The Village at Blue Mountains.
Aquesta regió no te cap mes interès que l’entorn que te llacs, muntanyes..., ocellets...., ja els sento.... 11
Continuarem Camí cap el Parc Provincial de Algonquin, 120 / 130 km 1 hora i 15 minuts aproximadament, fins l’entrada al parc, el Parc provincial Algonquin està situat entre la badia Georgian i el Riu Ottawa a Ontàrio Central. En la seva majoria dins del la zona de Parcs del sud no organitzats d’Ontàrio. És el primer parc provincial de Canadà, i va ser establert en 1893. Cobreix al voltant de 7.653 km ². La seva grandària, combinat amb la seva proximitat als grans centres urbans de Toronto i Ottawa el converteixen en un dels parcs provincials més populars de la regió i del país sencer. L'Autopista 60 (a Ontàrio), recorre el sud del parc, mentre que la Carretera Transcanadenca passa pel costat superior, cap al nord. Més de 2.400 llacs i 1.200 quilòmetres de rierols i rius es troben dins del parc, incloent el Llac Canoe, el Riu Petawawa, el Rio Nipissing, el Riu Amable du Fond, el Riu Madawaska, i el Riu Tim. Majorment els llacs d'aquesta regió, van ser formats per la retirada de les glaceres durant l'última edat de gel. El parc és considerat part de la "frontera" entre el Ontàrio del Nord i Ontàrio del Sud.
El Parc Algonquin va ser declarat com a Lloc Històric Nacional el 1992, en reconeixement pels valors del seu patrimoni, incloent el seu paper en el desenvolupament de la gestió dels parcs, i els seus programes pioners en la interpretació dels interessos del turisme, que més tard va ser adoptat per altres parcs nacionals i provincials de tot el país. I el seu paper en la inspiració d'artistes, que al seu torn va donar als canadencs un major sentit patriòtic del seu país, així com les estructures històriques, posades, hotels, cabanes, campaments, portals d'entrada, l'estació de ferrocarril, l'administració i els edificis del museu.
A dintre el parc esta ple de càmpings i allotjaments de tot tipus, però molt cars, 200 o 300 € per nit, per això es quedarem als pobles del voltant, aquí algunes alternatives.
The Wolf Den Bunkhause & Nordic Lodge. Aquí una cabana de 4 plaça surt per 100 € la nit, amb bany a la mateixa cabana.
3429 Highway 60, Oxtongue Lake
Dwight Village Motel (100 € la nit, bona pinta)
Es tracta d’una zona molt turística, amb molta oferta però cara perquè te força demanda, a hores d’ara hi ha molts hotels i motels plens, però algun lloc trobarem, espero.
3 d’agost.
Travessarem el Parc per la carretera 60, uns 80 km., i així el veurem per dintre i podrem veurà els animals i tota la natura, continuant per la mateixa carretera 60 arribarem a Ottawa, capital administrativa de Canada, tenim uns 300 km., depèn de on haguem dormit.
La ciutat d'Ottawa és la capital del Canadà i la quarta ciutat més gran del país. Està situada a la vall del riu Ottawa, a la part oriental de la província d'Ontàrio. Es troba a uns 400 km de distància a l'est de Toronto i a 200 km a l'oest de Mont-real. 12
Segons el cens de l'any 2005, la ciutat tenia una població estimada de 859.704 habitants aproximadament, tot i que la població de l'àrea metropolitana arriba a 1,2 milions d'habitants.
L'any 1857 la reina Victòria del Regne Unit va escollir Ottawa com a capital conjunta del Canadà de l'Oest i Canadà de l'Est (avui les províncies d'Ontàrio i de Quebec), llavors una ciutat molt petita en comparació amb les ciutats de Mont-real i Toronto. Tanmateix, la seva localització oferia dos avantatges: estava lluny de la frontera amb els Estats Units i per això era menys vulnerable als atacs, i estava just a la frontera entre les comunitats de parla francesa i anglesa, i per això era una ciutat neutral. Avui, el 50% de la població parla anglès, i el 30% parla francès, per la qual cosa és una de les ciutats bilingües del Canadà.
Si hem sortit aviat a primera hora de la tarda estarem situats per el que tindrem tota la tarda per visitar la ciutat.
Podem donar un passeig per el riu Outaouais, i veure les encloses i la part antiga de la ciutat, desprès ens podem acostar fins el Byward Market, es el barri mes animat i on es troben els comerços i restaurants mes importants i les principals atraccions de la ciutat.
National Gallery of Canada.
Flanquejat per una "torre" formada per diversos prismes de vidre, aquest museu s'aboca al riu Ottawa, plantant cara als edificis neogòtics del Parlament. L'edifici, bastant audaç, alberga diàfanes sales d'exposició i tranquils patis interiors. Les col · leccions del museu són excel · lents, destacant en particular l'art canadenc, internacional i asiàtic. Les col · leccions de fotografia i art contemporani ens introdueixen de ple al s. XXI.
Parliament Hill:
Els tres edificis del Parlament canadenc, d'estil gòtic, s'aboquen al flanc nord de Confederation Square. Al centre d'aquesta plaça triangular s'alça l'arc de granit del National War Memorial, un monument commemoratiu que va ser inaugurat pel rei Jordi VI el 1939. En els voltants del turó es troba Château Laurier, un elegant hotel es distingeix per torretes i les seves teulades apuntats recoberts de coure. El centre de conferències del govern està just davant. El flanc sud de Confederation Square està presidit pel National Arts Centre. Adquirida per l'exèrcit britànic a 1859, el turó va albergar els barracons dels soldats durant tota la construcció del canal.
Llocs per dormir:
Universitat d’Ottawa. Apartaments per 4 persones per 64.4 €, es una bona alternativa per el preu i per la situació, dons es al centra de la ciutat.
Saint Paul University Residence & Conference Centre. Habitació triple per 73 €, també al centre.
Capital Hill Hotel & Suites (100€)
88 Albert Street, K1P5E9 13
Chateau Cartier Resort.
1170 Chemin D’Aylmer Gatineau. QC J9H7L3. A les afores d’Ottawa si volem una mica de luxe per 119 € la nit sense esmorzar.
4 d’agost.
Avui entrarem al Quebec, la zona francòfona de Canada, Mont-real (oficialment, i en francès, Montréal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món, i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 3,6 milions d'habitants. Mont-real és alhora una regió administrativa quebequesa. Es troba situada a l'illa de Mont-real a la confluència del riu Sant Llorenç i del riu dels Outaouais, a 246 km al sud-oest de la Ciutat de Quebec, la capital de la província, i a 202 km d'Ottawa, la capital del Canadà.
Dues hores de camí i ja serem a Mont-real, el millor primer trobar lloc per dormir i desprès visitar la ciutat.
Hotel Quartier Latin.
1763 St. Denis, H2X 3K4 Mont-real. (70€ amb esmorzar inclòs).
Hotel Champ-de-Mars.
756 Berri, Mont-real. (al costat del riu 70 € aproximadament).
Motel Pignons Rouges.
15777 Rue Sherbrooke East, H1A 3R1 Pointe-aux Trembles. (50€ esmorzar inclòs, es a 15 minuts del centra en direcció Quebec).
Mont-real es una ciutat estil americà, amb grans gratacels i avingudes rectes amb molta gent i forcà transit, aquí també hi ha hagut especuladors, però han deixat el casc antic per que el puguem visitar i gaudir-ne.
Les coses mes interessants es troben el casc antic de Mont-real.
El Château Ramezay és un museu i un edifici històric del carrer de La nostra-Senyora al Vell Mont-real, al costat de Mont-real City Hall.
Construït en 1705 com a residència del llavors governador de Montréal, Claude de Ramezay, el castell va ser el primer edifici declarat com a monument històric al Quebec i és el museu més antic d'història privada. Va ser declarat llocs històrics nacionals del Canadà el 1949. El estiu esta obert tots el dies de 10:00 h a 18:00 h i costa uns 5 € l’entrada.
La casa Papineau (o la Cambra, John Campbell), ubicat a 440 rue Bonsecours , al sud de Notre Dame es troba a Casc antic de Mont-real , va ser construït en 1785 i va ser sotmès a canvis importants en 1831 i 1965.
Diverses cases de l’època transformades moltes de elles en museus es van troben per tot el barri, al carrer St Paul trobarem el mercat de Bonsecours, construït originalment com a primer mercat cobert de Mont-real 14
(1845), ocupa l'antic solar del Palau de d’Intendent, destruït en 1796. Façana de 163m de gres i elevada cúpula. La millor vista s'obté de la vora del riu. Els llocs de la planta baixa estaven oberts a l'exterior. Després que un incendi destruís els Edificis del Parlament en 1849, el mercat va esdevenir la Seu legislativa de la Unió Canadenca. De 1852 a 1878, va servir com a Ajuntament i actualment acull una gran varietat de boniques botigues, tallers d'artesania, exposicions temporals i altres manifestacions.
La plaça d’Armes , la Basílica de Notre Dame, la plaça dYouville..el Barri Llatí amb un ambient semblant al barri Gòtic de Barcelona, el carrer Santa Catherine i els carres Bishop i Saint Hubert formant els grans bulevards i aglutinen gran part de grans magatzems i botigues de moda, i podem veure tot el millor de la ciutat. També trobarem molts museu de tota mena....
5-6 d’agost.
Avui toca la capital de la regió, Quebec, 250 km 2 hores i mitja de camí, i ja podrem veure les fortificacions de Quebec que encara es conserven i que envolten el nucli antic, fan de Quebec l'única ciutat americana emmurallada al nord de Mèxic. El barri antic de Quebec va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 1985. La ciutat va celebrar els seus 400 anys el 3 de juliol de 2008, essent doncs la ciutat francòfona més vella d'Amèrica. Per aquesta raó, la Ciutat de Quebec és coneguda també amb el sobrenom de la Vieille Capitale.
Quebec es la ciutat més antiga de Canadà, construïda sobre un promontori rocós que domina el riu S. Llorenç. Quebec manté el seu caràcter històric, el seu encant del vell continent i la seva identitat com a bastió de la cultura francesa. La seva barreja de fortificacions, estrets carrerons empedrats i elegants residències reflecteix el paper tradicional de la ciutat com a centre militar i administratiu. El seu característic aire francès es completa amb els seus exquisits restaurants, cafeteries a l'aire lliure i una animada vida nocturna.
Llocs per visitar.
Part baixa de la Ciutat:
Estreta franja de terreny dominada per la Ciutat Alta, on es trobaven les "Habitacions" de Champlain. Els primers colons van arribar aquí a finals del s. XVII i van obrir botigues i residències al voltant del fort i de la plaça del mercat, ara coneguda com Plaça Reial. Conforme creixia l'activitat portuària i les drassanes, els residents van anar ocupant les ribes construint nombrosos molls i carrers nous. Al s. XIX, la Ciutat Baixa, centre comercial de la ciutat, havia doblat la seva mida. Quan les activitats portuàries van començar a declinar en els anys 1860, el barri va perdre el seu atractiu i va caure en l'abandó. En 1970 el govern del Quebec va decidir restaurar la zona. Avui en dia, els restaurants, cafès i botigues omplen l'històric barri de la Plaça Reial. Vorejada de botigues i galeries d'art, el carrer de vianants du Petit-Champlain reflecteix l'aspecte del barri al s. XVIII. 15
Terrassa Dufferin:
A 671m sobre el majestuós riu, aquesta popular terrassa ofereix impressionants vistes de la Ciutat Baixa, el riu S. Lorenzo i els voltants. Àmplia passarel · la de fusta, extensió d'un dels projectes d'embelliment de Lord Dufferin, construïda per proporcionar una vista del riu en una època en què la Ciutat Baixa era plena d'edificis comercials i magatzems. La part que dóna al Palau Frontenac s'alça sobre l'antiga residència del Governador colonial, el Palau S. Lluís, destruïda pel foc en 1834. El Governador Durham va manar construir una terrassa en el lloc, que va portar el seu nom fins a la construcció de la terrassa actual, que molt aviat es va convertir en un dels focus de la vida de la ciutat. Es va electrificar el 1885 i es van instal · lar pistes de gel. Es van posar quioscos i bancs públics, familiaritzant els quebequesos amb el mobiliari urbà de moda en els bulevards de París i conferint al lloc un animat ambient.
Parlament:
Majestuós edifici, excel · lent exemple d'arquitectura Segon Imperi de la ciutat de Quebec. Les construccions, que alberguen la seu del Parlament i diversos ministeris, formen un quadrilàter que envolta un pati interior. Impressionant retaule històric a la façana amb figures de bronze que commemoren els grans noms de la història del Quebec. Les càmeres s'ubiquen a la primera planta. Passejant pels jardins descobrirem monuments en honor de destacats personatges del Quebec.
Monestir de les Ursulinas.
Fundada el 1639 per la Sra de la Peltrie i per Marie Guyart (Mare de Déu de l'Encarnació), és la institució educativa femenina més antiga d'Amèrica del Nord que segueix en funcionament. A la capella (1902) destaca la seva decoració interior, executada en la seva major part entre 1726 i 1736 sota la direcció de Pierre-Noël Levasseur. Particularment interessant resulten les talles en fusta de Sta Agustina, Sta Úrsula i S. Josep, el cor de les monges amb volta de fusta i la col · lecció de pintures. El Museu de les Ursulines (Ursuline Museum) ocupa les antigues dependències de la Sra de la Peltrie, benefactora de l'ordre al s. XVII. La col · lecció reflecteix la vida de les Ursulines i conté documents, mobles, pintures, escultures i nombrosos brodats de singular bellesa. El museu exhibeix també frontals d'altar i vestidures talars dels ss. XVII i XVIII.
Museu de la Civilització.
Aclamat museu, dissenyat per Moshe Safdie, que ocupa dues sòbries edificacions angulars amb teulada de coure i torre de vidre. Una escala monumental comunica els edificis i porta a una terrassa que dóna a un pati interior hi ha la Casa Estebe (Estebe House), construcció de pedra de 1752 integrada al museu. Dins de l'espaiós vestíbul d'entrada, destaca el desastre (Astri Reusch), gegantina escultura que representa el desglaç a la primavera. El museu compta 16
amb exposicions permanents i temporals sobre el pensament, la llengua, els recursos naturals, el cos humà i la societat. Entre les permanents, Territoris (Territories) convida als visitants a fer un viatge de reflexió per la província física, relatant l'assentament dels seus habitants. Nosaltres, les Primeres Nacions (Encounter with the First Nations) documenta la història i la cultura de les onze Primeres Nacions que van habitar al Quebec.
Fairmont Palau Frontenac.
L'Hotel Palacio Frontenac està indissolublement lligat a la imatge del nucli antic de la ciutat. El seu nom ve de Louis de Buade, Comte de Frontenac, Governador de Nova França (1672-1682, 1689-1698). El palau ocupa l'emplaçament del Palau Haldimand, conegut també com "Palau Vell". Construït en 1786 per al Governador Frederick Haldimand davant del Palau de S. Lluís, seu dels serveis administratius i les dependències oficials del govern colonial. En 1880, formant part dels incomptables projectes d'embelliment projectats per Lord Dufferin, la idea de construir un hotel de luxe aquí va sortir finalment endavant.
Plaça d'Armes.
En aquesta plaça (1620), situada fora dels límits del Fort Sant-Louis, es realitzaven antigament la instrucció i les desfilades. A principis del s. XIX, amb la construcció de la ciutadella, la Plaça d'Armes va perdre la seva funció militar. Actualment, és una preciosa plaça enjardinada envoltada de prestigiosos edificis en el centre es troba el Monument a la Fe, una escultura neogòtica col · locada sobre una font.
Place Royale.
Encantadora plaça empedrada, actual cor de la Ciutat Baixa, que va ser el centre de l'activitat econòmica de la ciutat fins a mitjan s. XIX, quan el port i tota la zona del voltant van començar a declinar. Vorejada per cases de pedra típiques del s. XVIII amb teulades inclinades i xemeneies, ostenta un bust de bronze del rei Lluís XIV al seu centre. Visites guiades de la zona al centre d'interpretació.
HOTEL CHATEAUGUAY
3842 Boulevard Saint Anne, 61E3M3 Quebec ( 100 € per nit esmorzar inclos).
Hotel Quartier - Québec
2955, blvd. Laurier – Québec (171 € dues nits)
Hôtel & Suites Monte-Cristo - L'Ancienne-Lorette, Québec
6030 boulevard Wilfrid Hamel – Québec (100 € per nit) 17
7 d’agost.
Avui començarem via cap a Toronto, tenim mes de 800 km., per el que farem "escala" a Kingston, 540 km, unes 5 hores i mitja.
Kingston es una preciosa ciutat que envolta la riba nord del llac Ontàrio en el punt en què el riu S. Lorenzo abandona el llac per un canal ple d'illes. La que en altre temps va ser capital de la província del Canadà deu el seu desenvolupament polític i econòmic a la seva ubicació en la unió del riu i el llac. Un dels principals centres de construcció naval del s. XIX, continua sent una ciutat que viu de cara a l'aigua. Avui dia és famosa pels esports aquàtics, especialment la vela, el windsurf i els creuers pel riu.
Pump House Steam Museum:
L'antiga estació de bombament de Kingston (1849) ha estat restaurada. Entre les nombroses màquines i maquetes destaquen dues enormes bombes propulsades a vapor que es van utilitzar antany a l'estació i que han recuperat l'aspecte que tenien en 1897.
Marine Museum of the Great Lakes:
Instal · lat en uns antics drassanes al costat del llac Ontàrio, al Marine Museum of the Great Lakes presenta una mostra de vaixells que es caracteritzen per haver solcat els Grans Llacs. Una interessant galeria explica diverses tècniques de construcció i hi ha una secció enterament dedicada al passat naval de Kingston. A tot això cal afegir diverses presentacions audiovisuals i exposicions temporals que aborden diferents aspectes de la vida marítima.
Bellevue House:
Aquesta vila d'aires italians té alguna cosa d'exòtica per aquestes contrades, a part del contrast amb els edificis de pedra de Kingston, més tradicionals. És cert que va causar sensació quan es va construir (cap a 1840) i, a més, va servir de residència durant un breu període de temps (de 1848 a 1849) per John A. Macdonald (1815-1891), escocès de naixement i primer ministre de Canadà, que va obrir el seu primer bufet d'advocats a Kingston el 1835. La casa està moblada segons els cànons de l'època de Macdonald. A l'oficina d'informació es poden veure exposicions i un film introductiu de 8 min.
Murney Tower:
Aquesta torre de pedra de planta quadrada se situa en un bonic parc al costat d'un llac i està declarada patrimoni nacional històric. Es distingeix pel seu magnífic estat de conservació i en ella destaca el treball realitzat sobre la pedra. A l'interior s'han reconstituïts les diferents instal · lacions per als soldats, inclosa la plataforma de tir amb un canó per projectils de 16 quilos. 18
Howard Johnson Inn Kingston.
686 Princess Street, K7L 1E7 Kingston. (70 € amb esmorzar).
Seven Oakes Motel
2331 Princess Street, K7M 3G1 Kingston. (
70 € amb esmorzar).
8 d’agost.
Avui toca Toronto, uns 260 km., 2 hores i mitja, mes o menys. Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio. La població de la ciutat és de 2,5 milions d'habitants, però l'àrea metropolitana de Toronto té una població de 5,8 milions. És considerada el motor econòmic del Canadà, amb influència regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del país, i és una de les ciutats més segures d'Amèrica del Nord.
Toronto és una de les ciutats més multiculturals del món, ja que el 49% de la població és immigrant d'altres països. Encara que l'anglès és la llengua dominant (Toronto és la capital angloparlant del Canadà), hi ha un gran nombre d'habitants que parlen un altre llengua com el xinès i l'italià.
Fins als anys setanta Toronto era la segona ciutat més important del Canadà, després de Mont-real. Però, després del desenvolupament de la indústria de l'automòbil, la indústria minera i la construcció dels canals de St. Lawrence, la qual cosa permet l'accés als Grans Llacs des de l'oceà Atlàntic, Toronto s'ha convertit en una ciutat de ràpid creixement i el centre de negocis del Canadà.
Localitzada a la riba nord-oest del llac Ontàrio, és la cinquena ciutat més gran d'Amèrica del Nord i la 21a més poblada del món. Toronto es troba al cor de l'Àrea Metropolitana de Toronto (Greater Toronto Area en anglès i abreujat com GTA), la major àrea metropolitana del Canadà, i és part d'una regió densament poblada en el centre-sud d’Ontàrio coneguda com Golden Horseshoe (Ferradura Daurada), on resideixen vuit milions d'habitants. L'Àrea Metropolitana de Toronto comprèn les municipalitats regionals de Durham (561.258), Halton (439.256), Peel (1.159.405) i York (892.712).
En ser la capital econòmica del Canadà, Toronto és considerada una ciutat global i una de les principals ciutats financeres del món. Lidera els sectors econòmics de finances, serveis empresarials, telecomunicacions, aeroespacial, transport, mitjans de comunicació, art, cinema, televisió, publicitat, programari, investigació mèdica, educació,turisme, i indústria de l'esport. El Toronto Stock Exchange és la major borsa de valors del país i la setena del món.
Toronto és famosa per la Torre CN, amb 553 metres d'altura. La ciutat es considera el centre de la cultura canadenca anglòfona i és l'amfitriona de moltes celebracions nacionals.
Llocs d’interès.
Royal Ontàrio Museum:
Conegut popularment per les seves sigles, el ROM és immens museu en un edifici de cinc pisos amb forma d'H, just a la cantonada de Avenue Road amb Bloor Street. Famós per les seves 19
adquisicions realitzades en Extrem Orient, compta amb més de 20 seccions dedicades a l'art, a l'arqueologia i les ciències naturals, i reuneix més de 6 milions de peces procedents del món sencer. A principis del s. XX, el banquer torontoriano Byron E. Walker va llançar una campanya per crear un museu municipal. Charles Trick Currelly proposar una primera col · lecció amb els tresors adquirits al llarg dels seus viatges per tot el món. El 1912, la ROM Act va ser votada pel Parlament d’Ontàrio i el museu es va inaugurar el 1914. Al principi es va integrar a la Universitat de Toronto, però en 1968 es va fer independent i va passar sota tutela provincial.
Torre CN:
Aquesta torre de formigó amb aspecte de coet posseeix 180 plantes i una altura de més de 553 m. Considerada una de les estructures més altes del món, la Torre CN és sobretot una de les principals atracció de turístiques la ciutat (2 milions de visitants anuals). La seva construcció, iniciada el 1972 i conclosa en 1976 amb un cost de 63 milions de dòlars, va córrer a càrrec de la companyia ferroviària Canadien National. Està coronada amb una potent antena utilitzada per les estacions de ràdio i televisió. A la base de la torre hi ha ordinadors interactius, vídeos i atraccions virtuals repartits per diversos nivells. En tan sols 58 segons, el públic és propulsat a 346 m d'altura gràcies a un dels sis ascensors exteriors envidrats, fins a arribar al nivell del mirador, una immensa sala circular panoràmica.
Ontàrio Science Centre:
Construït a la vall del riu Don per Raymond Moriyama, aquest imponent complex, compost per diversos edificis de vidre i formigó units entre si mitjançant escales mecàniques interiors ha sabut adaptar-se amb eficàcia al seu entorn natural. Inaugurat el 1969, aquesta popular atracció turística es compon principalment d'exposicions interactives dedicades a les ciències i les tecnologies. Així descobrirem per exemple diverses lleis físiques i matemàtiques amb tan sols prémer sobre un botó, fer anar una maneta o pedalar una mica, també podrem assistir a experiments químics i elèctrics, o exhibicions d'impressió i fabricació d'un diari. Hi ha dues instal · lacions que no es pot perdre: el "Hall de l'Espai", on podrà pilotar una butaca espacial i remuntar el temps per observar la creació de l'univers, i "Living Earth", que ens brinda l'oportunitat d'explorar una cova calcària i una selva.
Rogers Centre:
Situat a prop de la Torre CN, aquest immens centre esportiu i d'espectacles és el feu dels Blue Jays de Toronto de la Lliga americana de beisbol. Projectat per l'arquitecte Roderick Robbie i l'enginyer Michael Allen, al Rogers Centre va ser construït (1989) par un consorci privat, en associació amb les instàncies locals i provincials, i va tenir un cost de més de 570 milions de dòlars. Les 14 escultures en fibra de vidre pintada (The Audience) de Michael Snow dominen Front Street. El Rogers Centre disposa d'un sostre retràctil de 3 hectàrees, un hotel de 348 habitacions amb vistes al terreny de joc, un cinema de 150 butaques, diversos restaurants i un aparcament subterrani amb 575 places. Els panells de la cúpula poden tancar en 20 min accionant un sol botó que activa el tancament automàtic. El terreny de l'estadi i les graderies poden adaptar-se per acollir una multitud de 53 000 persones o un públic de 10.000 persones. 20
5. Nova York.
9 d’agost.
700 km., ens separen de Nova York, per lo tan, si ens aixequem ven d’hora ven d’hora i sortim de Toronto cap a les 10 del mati, al voltant de les 8:00pm, podem estar a NY.
El nostra hotel es el Confort Inn Central Park West Hotel, 31 West 71st St 10023, portarem el Tom Tom si no no ho trobem ni de conya.
A partir d’ara tenim 4 dies i mig per conèixer Nova York, mirarem de organitzar-nos i aprofitar el temps.
10 al 14 d’agost. New York.
Start spraining the news, I’m leaving today
I want to be a part of it
New York, New York
These vagabond shoes, are longing to stray
Right through the very heart of it
New York, New York
I want to wake up, in a city that never sleeps
And find I’m king of the hill
Top of the heap
These little town blues, are melting away
I’ll make a brand new start of it
In old New York
If I can make it there, I’ll make it anywhere
It’s up to you, New York. New York
New York...New York
I want to wake up, in a city that never sleeps
And find I’m a number one, top of the list
king of the hill, a number one....
These little town blues, are melting away
I’ll make a brand new start of it 21
In old New York
If I can make it there, I’ll make it anywhere
It’s up to you, New York..New York New York!!!
Així cantava Frank Sinatra a la Ciutat de Nova York, el cim del mon, la ciutat mes important on tot es possible, de la que tothom en parla meravellés.
10 d’agost.
Primer hem de tornar el cotxe, al aeroport JFK, i desprès ens anirem cap a Times Square situada entre Broadway i la Setena Avinguda, i els carrers 42 i 43 epicentre del districte d'oci de Nova York. Encara que a mitjan s. XX va passar una mica de moda, ara s'ha recuperat i vibra amb l'energia dels seus anuncis de neó i els passos de les persones que passen a totes hores. Cada Cap d'Any es reuneixen a la plaça més d'un milió de persones per veure com baixa la bola del número u de Times Square que indica l'entrada del nou any.
A les proximitats de Times Square tenim alguna de les atraccions mes important de la ciutat, com el Rokefelert Center, el Museu d’Art Modern (el Moma) el segon museu mes visitat del mon nomes superat per el Louvre, la Catedral de Sant Patrici, El edifici Chrysler, el Museu de Madame Tussauds, L’Empire State, el Madison Square Garden, no se si tindrem temps per veure-ho tot .....
Rokefelert Center.
Enclavada al mig de Manhattan, aquesta "ciutat dins de la ciutat" es compon de més d'una dotzena de harmoniosos gratacels, un jardí, obres d'art, una famosa pista de patinatge, la seu del gegant televisiu NBC i el Radio City Music Hall, obra mestra de l'Art Deco. Figura entre els complexos més vitals i integrats d'Amèrica.
El "Moma"
Una de les institucions culturals més importants del món, el MOMA ofereix un desplegament inigualable d'arts visuals modernes, amb col · leccions de pintura, escultura, fotografia, arts decoratives, vídeos i l'arxiu fílmic més complet dels EUA re dissenyada el 2004, la nova construcció consta d'un immens vestíbul i un mur de vidre que dóna al jardí d'escultures. Les visites guiades són una molt bona manera de tenir una visió general de la col · lecció, en l'atri principal s'indiquen els horaris.
Algunes de les obres més importants que s'exhibeixen al Moma són: La nit estrellada de Van Gogh, Les Senyoretes d'Avinyó de Picasso, La Persistència de la Memòria de Dalí i Interior holandès de Miró.
El Moma és un museu bastant gran i, si volem recórrer-lo sencer, trigarem almenys dues hores en visitar-lo de forma ràpida. Si teniu poc temps i no us apassiona l'art modern, les plantes que més mereixen la pena són la quarta i la cinquena, on es troben alguns dels quadres més famosos de la historia. 22
Catedral de Sant Patrici.
La seva construcció va començar en 1859 amb una durada prevista de vuit anys. No obstant això, l'esclat de la Guerra Civil va fer que trigués 20 anys. Es va inaugurar en 1879, tot i que encara inacabada. Les agulles de 100,5 m es van afegir el 1888. Recorda a la catedral de Colònia, a Alemanya. No obstant això, falten les talles en roca (en part a causa del ús de granit, una roca molt dura) i els contraforts volats, senyals de l'arquitectura gòtica. La catedral es va fer amb diners dels immigrants, suposo que irlandesos, i l’aportació de 1000 $ per cap de 103 ciutadans importants.
Edifici Chrysler.
A la fi dels anys 1920, el magnat de l'automòbil Walter P. Chrysler va encarregar a l'arquitecte William Van Alen el disseny de l'edifici més alt del món. Conclòs el 1930, l'impressionant Edifici Chrysler era efectivament el més alt de la seva època amb 319m (77 pisos) fins que l'Empire State li va llevar el lloc a l'any següent. Una de les primeres edificacions que va utilitzar el metall vist com a part essencial del disseny, està coronada per una agulla característica formada per brillants arcs d'acer inoxidable que rellueixen al sol i resplendeixen amb els llums nocturnes.
Empire State.
L'Empire State Building ha estat l'edifici més alt del món des de 1931 fins a 1972. Avui en dia, després de la caiguda de les Torres Bessones, és l'edifici més alt de Nova York i ho seguirà sent fins a la finalització de la futura Torre de la Llibertat.
L'Empire State té 102 plantes i una alçada de 381 metres (443 metres si comptem la seva antena).
L'edifici es va construir en temps rècord, tan sols van passar 410 dies des de l'inici de la seva construcció fins a la seva inauguració. En la construcció, en plena crisi del 29, van treballar més de 3000 obrers que van fer possible que es construïssin 4 plantes i mitja per setmana.
Pujar al mirador de l'Empire State
En l'Empire State ha dos miradors, un a la planta 86 (a 320 metres d'altura) i un altre a la 102, pujar al segon porta un suplement d'uns 15 $.
Cada any visiten l'edifici gairebé 4 milions de turistes i, des que es va construir, ha estat visitat per més de 100 milions. 23
Madison Square Garden.
El Madison Square Garden, comunament conegut com The Garden, és l'estadi esportiu més important de Nova York. Col · loquialment se li coneix com "El coliseu més famós del món".
Amb cinc plantes i un aforament de més de 20.000 persones, al Madison Square Garden és un gran conegut de tots els aficionats a la boxa. Durant dècades el MSG va ser la Meca de la Boxa i en el seu ring barallar homes com Muhammad Ali, Rocky Marcià, Joe Frazier o Mike Tyson. Actualment, encara que segueix havent combats de boxa, la major part dels enfrontaments importants se celebren a Las Vegas en hotels com el MGM Grand.
A dia d'avui els esdeveniments més importants que es desenvolupen al Madison Square Garden són els de bàsquet i hoquei sobre gel. Hi ha tres equips professionals que tenen aquest estadi com a base d'operacions: New York Knicks (bàsquet), New York Liberty (bàsquet femení) i New York Rangers (hoquei sobre gel).
11 d’agost.
Avui es diumenge, i si volem anar a una missa Gospel es el dia. Hem d’anar a Harlem, aquest barri es troba al nord de Manhatham a uns 4 km del nostra hotel, si bé és possible trobar esglésies baptistes per tot Harlem, una de les esglésies més conegudes és "Antioch Baptist Church". Aquest lloc és ideal per gaudir l'experiència.
La millor missa per assistir és la que se celebra els diumenges a les 11:00 hores. El primer que cal tenir en compte és que, encara que no cal anar de gala, és recomanable anar mínimament arreglat per respecte als fidels. Per a ells és un esdeveniment molt important i cuiden al màxim la seva imatge, cosa que sens dubte salta a la vista i ens cridarà l'atenció.
En aquesta església el turista és benvingut però és recomanable seure al fons de l'església, tant per deixar als feligresos davant com per poder abandonar la sala quan vulgueu. Cal tenir en compte que aquestes misses duren més de dues hores.
Per arribar-hi cal agafar el metro línea 1 fins la parada del carrer 125, l’adreça de l’església es carrer 125 numero 515. Com alternativa tenim excursions organitzades que edemes de portant-se a la missa et donant una volta per el barri de Harlem, preu 50 € per persona.
Si hem aguantat la missa sencera, seran les 13:00 h, moment que podem aprofitar per menjar quelcom i fer camí cap el Museu Guggenheim, metro fins al carrer 86 líneas 4, 5 i 6.
El Museu Guggenheim de Nova York és el primer museu del món creat per la fundació Salomon R. 24
Guggenheim.
Guggenheim va néixer a Filadèlfia el 1861 i, després de triomfar al capdavant de l'empresa familiar, dedicada a la mineria, va començar a desenvolupar la seva passió per l'art modern a partir de 1926. El 1930 i aconsellat per Hilla Rebay, la seva assessora d'art, va adquirir 150 obres de Kandinsky donant començament a la seva gran col · lecció.
Després de 16 anys d'esbossos, plànols i obres, quan l'edifici es va inaugurar el 21 de març de 1959, el seu arquitecte, Frank Lloyd Wright, va ser atacat per crear una obra d'art capaç d'eclipsar l'exhibició que acolliria al seu interior.
Amb la seva famosa espiral, l'edifici ha anat patint diverses ampliacions i remodelacions al llarg dels anys, la més moderna a finals de 2008, quan es va preparar l'edifici per a la seva 50 aniversari.
Fins a la finalització del nou edifici, l'exhibició va estar ubicada al Museu de Pintura No Objectiva al carrer 54. Tres anys després de la mort de Salomon R. Guggenheim, el 1949, el museu va adquirir el nom del seu fundador.
La col · lecció del museu s'ha anat ampliant amb el pas dels anys i es compon d'obres d'autors com Marc Chagall, Vasily Kandinsky, Piet Mondrian, Pablo Picasso, Edouard Manet o Vincent van Gogh.
Som a Central Parc i també tenim a prop el Museu d’Art Contemporani i la 5th avinguda, el carrer mes famos de la ciutat.
Central Park és el parc urbà més gran de Nova York i un dels més grans del món. Mesura més de 4 quilòmetres de llarg i 800 metres d'ample.
Les 340 hectàrees que ocupa Central Park trobareu prats, llacs artificials, cascades i zones que semblen un autèntic bosc. Dins del mateix parc també es troba el Zoo de Central Park i altres atraccions.
A més de ser el principal pulmó de Manhattan, aquest parc és un dels llocs preferits pels novaiorquesos per passejar, prendre el sol o fer esport. Com a curiositat, és sorprenent veure a molta gent corrent empenyent els cotxets de nadó.
Encara que per conèixer algunes de les zones més salvatges de Central Park cal perdre passejant, per poder tenir una visió general del parc el millor és llogar una bicicleta i fer el circuit que l'envolta.
El Museu Metropolità de l'Art (Metropolitan Museum of Art, o simplement Met) és el segon museu més visitat del món per darrere del Museu del Louvre de París.
El museu es va inaugurar al febrer de 1872 quan Robert Lee Jenkins va donar la seva col · lecció privada. Des de llavors ha anat incrementant la seva col · lecció fins als més de dos milions d'objectes. 25
Els objectes més importants del museu Metropolità són els seus tresors de les cultures clàssiques i les pintures d'artistes de la talla de Monet, Cézanne o Rembrandt.
Entre les exhibicions poc usuals es troba la zona egípcia, on s'exposa el Temple de Dendur magníficament reconstruït. Aquest temple va ser un regal d'Egipte per l'ajuda en la salvació d'Abu Simbel.
Tot i que el Museu Metropolità és el nostre museu d'art preferit de Nova York, a vegades no es té tot el temps necessari per aturar-se en cadascuna de les seves joies i cal ser selectiu.
Si tenim poc temps, les zones més interessants són la Romana i l'Egípcia, així com els quadres de la segona planta.
Cinquena Avinguda.
Si hi ha un carrer famós a Nova York aquest és la Cinquena Avinguda, també anomenada l'Avinguda dels Milionaris. Com totes les avingudes de la ciutat, aquest carrer creua Nova York de nord a sud.
La Cinquena Avinguda és un dels carrers comercials més importants de Nova York i els locals tenen lloguers a preus prohibitius. Podríem comparar aquest carrer amb els Camps Elisis de París o Ginza a Tòquio.
La zona comercial més important de la Cinquena Avinguda i on es troben les principals botigues és la part més propera a Central Park. En aquesta zona trobareu botigues de la talla d'Armani o Cartier.
Dues botigues molt especials amb Central Park són: Apple, famosa a més de pel seu disseny per oferir ordinadors amb accés gratuït a internet i Fao Swarz, una de les botigues de joguines més boniques del món i que bé mereix una visita.
Una altra zona comercial important és la que va des de Washington Square fins el Flatiron Building (el primer gratacels de Nova York).
La part central de la Cinquena Avinguda (des del Flatiron Building fins Sant Patrick) és força decebedor i desconcertant: botigues de souvenirs i "boutiques" amb samarretes de record a preu de saldo.
En la Cinquena Avinguda, a més de botigues, trobareu alguns llocs d'interès com la Catedral de Sant Patrick, l'Empire State Building o la Biblioteca Pública. La part que voreja Central Park es caracteritza per albergar un gran nombre de museus, com el Metropolitan, la Col · lecció Frick i el Museu de la Ciutat.
12 d’agost.
Avui començarem al dia fen una passejada en vaixell al voltant de Manhattan, unes 2 hores i mitjà, el primer del mati surt a las 10:00 h., veurem New York des de el riu Hudson pasarem a tocar de l’Estàtua de la Llibertat. Per anar-hi tenim que agafar el Metro, la parada mes propera, , 42th Street. Des de allà, caminar 15 minuts cap a l’oest o agafar el autobús M42.
Ens queda per veure, Chinatown, Little Italy, Soho, TriBeCa, Wolrd Trade Center, Brooklyn, ens queden 2 dies, no se si tindrem temps per veureu tot.
Si hem fet l’excursió en vaixell a les 10:00 h. a les 12:30 haurem acabat, dons desprès de menjar alguna cosa, tipus "hot dog", o podem esperar a arribar a Chinatown i menjar en un "chino". 26
Chinatown.
Per anar-hi, Metro Canal Street
(Líneas 6, J, M, Z, N, Q, R y W) o Grand Street (Líneas B y D). Autobús: líneas M01, M103 y B51.
Chinatown és el lloc de residència de gran part dels asiàtics que viuen a Nova York. Els immigrants xinesos es van agrupar per defensar els seus drets i protegir-se del racisme. Actualment és un barri que assisteix nous immigrants i els prepara per començar a poder subsistir a Nova York.
La gran quantitat de xinesos que viuen a Nova York ha fet que el Chinatown hagi crescut fins al nivell de absorvir gairebé per complet a Little Italy i gran part de Lower East Side. La gran majoria dels immigrants que van començar el barri van arribar de Guangdong i de Hong Kong.
L'origen del barri i el seu carrer més important és Mott Street.
Si volem menjar xinès, a Chinatown podem provar la seva autèntica gastronomia en els més de 200 restaurants que s'han establert allà.
Els restaurants més importants es troben als voltants de Moth Street i a Canal Street, carrer que separa Chinatown de Little Italy.
Chinatown també és coneguda per ser la zona de Nova York on poder comprar falsificacions de roba, rellotges, bosses i altres articles.
Trobareu tant botigues que s'hi dediquen com soterranis i cases on s'amaguen magatzems il · legals. Per arribar a aquests foscos llocs tan sols haureu de seguir a algun dels ganxos que xiuxiuegen pels carrers paraules tan desitjables com Gucci, Prada o Rolex.
Encara que no és tan gran ni tan conegut com el Chinatown de San Francisco, el barri xinès de Nova York desprèn un encant únic que cal conèixer. El millor moment per conèixer l'ambient de la zona és als matins. Per arribar-hi haurem d’agafar el metro fins a Canal Street.
Little Italy.
Situat al nord de Chinatown i separat d'aquest per Canal Street, Little Italy va ser el lloc on van començar a instal · lar els primers immigrants italians.
Actualment Little Italy està sent absorbit pels barris propers (bàsicament per Chinatown) i les seves dimensions són cada vegada menors.
El carrer més important de Little Italy és Mulberry Street. En aquest carrer, gairebé l'única que actualment conforma el barri, es troben els millors restaurants italians i cafeteries.
Al número 195 de Grand Street és Ferrara Bakery & Cafe, una de les pastisseries més antigues i famoses de Nova York.
Mulberry Street també constitueix, o millor dit, va constituir, el centre neuràlgic de la màfia italiana. 27
La festa de Sant Genaro
La festa de Sant Genaro se celebra durant 11 dies a mitjans de setembre i és per a molts la festa més antiga i important de Nova York. Originalment va ser una festa religiosa que se celebrava durant un sol dia.
Durant San Genaro, Mulberry Street es talla al trànsit i en ella es fan desfilades i s'instal · len llocs de carrer de menjar i zeppole (dolç típic italià).
L'últim diumenge a les 14:00 hores se celebra la gran processó. En aquesta, l'estàtua de Sant Genaro recorre els carrers de Little Italy.
Tot i que la pizza s'ha estès per Nova York més ràpid que la xarxa de metro, mai està de més provar una recepta original al barri que la va veure néixer.
Lower East Side.
Al costat de Ellis Island, el barri de Lower East Side és el lloc on millor es poden recordar els orígens de la Nova York multicultural. El barri de Lower East Side s'estén des de Chinatown i Little fins al riu East.
Encara que en els seus inicis Lower East Side va ser un barri puixant, amb l'arribada de la immigració al segle XIX, va esdevenir un lloc de pisos compartits i cases per a pobres.
Els carrers més importants de Lower East Side són Bowery Street i Orchard Street. Al número 97 d'Orchard Street es troba el Museu Lower East Side Tenement Museum, un edifici de 6 plantes en el qual es poden apreciar les condicions de vida dels primers immigrants.
Si bé el que més val la pena és passejar per la zona i imaginar el seu passat, hi ha certs punts d'interès que es poden esmentar:
Kat'z Delicatessen (205 E. Houston Street): Un dels delicatessen més famosos de Nova York. És conegut tant per la qualitat dels seus plats com per haver estat l'escenari de la pel · lícula "Quan Harry va trobar la Sally".
Sinagoga d'Eldridge Street: Situada al número 12 del carrer, aquest edifici religiós va ser finalitzat en 1887 amb un cost de 100.000 $ molt elevat per a l'època. Actualment acull un museu.
Essex Street Market: Famós per les seves botigues de queviures.
Pont de Brooklyn.
La millor hora per veure’l es al capvespre, dons serà el lloc on acabar la jornada, avans de sopar.
Visualitzat al cinema en innombrables ocasions, el Pont de Brooklyn s'ha convertit en un dels ponts més famosos del món. Pel · lícules com Manhattan, Febre del Dissabte Nit, Godzilla o Deep Impact han filmat aquesta obra arquitectònica del segle XIX.
En acabar la seva construcció en 1883, el pont es va convertir en el pont penjant més llarg del món, amb una distància entre pilars de gairebé 500 metres. La construcció va durar 13 anys i durant ella van morir 27 persones. La longitud total del pont és de 1825 metres. 28
Creuant el Pont de Brooklyn a la nit tindrem una de les imatges més característiques de Nova York, la dels edificis de Manhattan il · luminats.
Curiositats
Al poc temps de la seva inauguració van morir 12 persones aixafades per una estampida humana davant els rumors que el pont s'esfondrava.
Es va construir per evitar els problemes que ocasionava creuar en vaixell quan el riu estava congelat. En aquesta època, Brooklyn i Manhattan encara eren ciutats independents.
Des de la seva construcció molta gent ha volgut saltar des del pont, ja sigui per apostes o per aconseguir una cosa que es considerava impossible. La primera persona que va saltar i va sobreviure va ser Clara McArthur en 1895.
13 d’agost.
Últim dia sencer a Nova York, ens falta per veure la zona "0", el Soho, TriBeCa.... i no se cuantes coses mes, som-hi que queda poc i ens falta molt, perquè haurem complert al itinerari?.... sobre el planell sembla possible, ara les distancies reals no sabem com poden ser.
Soho.
Situat a l'oest de Little Italy i delimitat pels carrers Houston, Canal, West Browadway i Lafayette Street, el Soho, el nom és un acrònim de South of Houston, és un dels barris més populars de Nova York.
Els barris que envolten el SoHo són Little Italy a l'est, Tribeca al sud i West Village al nord. A l'oest queda delimitat pel riu Hudson.
Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, el SoHo era una zona industrial que molts deien Hell 's Hundred Acres, és a dir, dels Cent Acres de l'Infern.
El 1970 les indústries van ser convertint-se en lofts i els nous talents de l'art aprofitar les baixes rendes per assentar-se en ells. Quan la zona es va massificar, aquests mateixos talents es van mudar a Tribeca, un barri que va patir un destí molt similar.
Encara que els seus primers habitants el van abandonar, el SoHo se segueix caracteritzant per les seves lofts de ferro colat, les seves galeries d'art, antiquaris i locals de moda.
Tribeca.
Tribeca és un dels barris situats a la part baixa de Manhattan. Igual que la paraula Soho, TriBeCa és un acrònim que significa Triangle Below Canal (triangle sota canal, fent referència a Canal Street).
El barri de TriBeCa va sorgir quan el Soho es va posar de moda i els lloguers van començar a pujar de forma imparable. Els mateixos artistes i joves talents que van iniciar el Soho es mudaran a Tribeca per repetir el fenomen. 29
Part de la fama que ha guanyat Tribeca es deu als esforços que ha fet per la zona l'actor novaiorquès Robert de Niro, creador al costat d'altres talents del Tribeca Film Center i el TriBeCa Film Festival.
Actualment Tribeca està considerat un barri de moda ple de botigues, galeries d'art, bars i restaurants. En aquesta zona hi viuen diversos personatges famosos com Scarlett Johansson, Heather Graham, Mariah Carey, Justin Timberlake, Meryl Streep, Leonardo DiCaprio o el mateix Robert de Niro.
Worl Trade Center.
El World Trade Center (WTC) va ser el complex on es trobaven les Torres Bessones fins als atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001. Des de la seva obertura el 1973 fins als tràgics atemptats, va ser el símbol del poder de l'economia americana.
Cal recordar que aquests atemptats van suposar, a més de la destrucció del World Trade Center, 2.981 morts i més de 6.000 ferits.
Zona Zero (Ground Zero en anglès) és el nom que va rebre la zona després de l'11-S. Aquesta zona és ara, a més d'un lloc carregat d'història, un enorme cràter ple d'obres amb un futur molt prometedor.
Què veure
FDNY Memorial Wall: Monument dedicat als 343 bombers morts durant l'11-S. Es troba a la cruïlla entre els carrers Liberty i Greenwich.
Tribute WTC Visitor Center: A més de comptar amb una exposició relativa a l'11-S, aquest "museu" ofereix tours a peu realitzats per diverses persones a les que els atemptats els van canviar les vides. Està situat a Liberty Street, a pocs metres del monument als bombers.
St Paul 's Chapel: Inaugurada el 1766, aquesta església és l'edifici públic més antic de Manhattan encara en ús. Va ser un lloc molt important durant els atemptats i els mesos posteriors. En el seu interior sempre hi ha records sobre aquests fets.
Nou World Trade Center
Encara que durant els mesos posteriors als atemptats va haver molts dubtes sobre què fer a la zona on estaven situades les Torres Bessones, finalment es va optar per rehabilitar la zona amb nous desenvolupaments.
Entre els nous projectes amb el què comptarà el World Trade Center es troben:
1 World Trade Center: Edifici representatiu que es convertirà (si comptem la seva antena) en el segon gratacel més alt del món, per darrere del Burj Khalifa a Dubai. Tindrà 105 plantes i una alçada de 417 metres fins a la teulada (el mateix que les antigues Torres Bessones). Incloent l'antena, la seva altura serà de 541 metres. Extraoficialment, també és conegut com Freedom Tower o Torre de la Llibertat. 30
9/11 Memorial Plaza: Parc que comptarà amb més de 400 arbres. En aquest també es trobaran dos estanys situats on antigament es trobaven les Torres Bessones i un museu dedicat a l'11-S.
Estació central WTC: Dissenyada per Santiago Calatrava, aquesta estructura és sens dubte una de les obres més sorprenents.
A més d'aquests punts representatius, es crearà un auditori i altres quatre torres numerades 2, 3, 4 i 5. La torre 7 va ser construïda entre 2002 i 2006.
Tot i que el Nou World Trade Center s'anirà inaugurant de forma gradual, caldrà esperar fins al 2014 per veure tota la zona completada.
Wall Street.
Wall Street és el carrer principal del districte financer de Nova York. Els edificis més importants de la zona són: la borsa (New York Stock Exchange), construït a principis del segle XX encara que d'aspecte clàssic, i el Federal Hall, construït a finals del segle XVIII en estil neogòtic.
El nom d'aquest carrer prové del segle XVII, quan constituïa el límit nord de Nova Amsterdam, i on els holandesos van construir, en 1652, una muralla per defensar-se dels atacs, que va ser enderrocada pels britànics en 1699.
Avui en dia, encara que la muralla no existeix, el nom encara perdura.
Encara que fins als atemptats de l'11-S era possible accedir a la borsa i observar l'ambient des d'una sala superior, a partir d'aquest moment, cal conformar amb veure l'edifici des de l'exterior.
14 d’agost.
Últim dia a Nova York, tenim el mati per aprofitar a veure alguna cosa o fer les ultimes compres i per la tarda anar cap l’aeroport a las 18:45 h hem de ser-hi, tenin en comte que tardem mes de una hora a las 17:00 h, ens posarem en marxa, el pla de vol es el següent.
Pla de vol.
Sortida JFK 20:45 arribada a Barajas (Madrid ) a las 10:00 h del dia 15.
Sortida Barajas 11:35 h arribada a Barcelona a las 12:55 h.
I fins aquí el viatge mes llarg que hem fet mai. 31
Notes del Autor.
Mira enrere sempre es perillós, perquè pots ensopegar i caure, però de vagades es recomanable per veure el que has fet i donar-li el valor que mereix, tan se val si es molt o poc, si ho has fet amb el teu esforç te un valor molt alt.
Hem vist moltes coses en aquest viatge i com sempre ens anem deixat moltes mes per veure, però es el normal, l’important es si ho hem viscut amb intensitat si ho hem aprofitat i si hem après alguna cosa, com sempre això es el que queda, mes enllà dels monuments, ciutats i altres llocs d’interès, com sempre el mes important es el que hem viscut, això es el que ens endurem a la maleta.
Qui sap que ens depararà el futur, però treballarem per tornar a complir amb les nostres il·lusions, amb les nostres fites sense accepta excuses ni fer retrets a res ni ha ningú, hem d’empenya endavant res no ens ha d’aturar, ni ningú tampoc, hem de treballar per dependre de nosaltres i de ningú mes.
Una vegada mes agraït i content d’haver compartit aquest moments amb vosaltres.
