Finlandia La regio dels 1000 llacs

FINLANDIA ESTIU 2010

INDEX.

I.                 Informació del país.

II.              Informació i horaris del viatge.

III.          Allotjament al Districte dels Llacs.

IV.         Rutes i visites.

V.             Hotel de Hèlsinki.

VI.         Visita a Hèlsinki.

I.                 Informació del país.

Tipus de govern: república des de 1917, membre de la UE des de 1995
President: Tarja Halonen
Parlament: unicameral amb 200 membres
Extensió: 338.000 quilòmetres quadrats (6. País europeu)
Població: 5.200.000
Capital: Hèlsinki (551.000 habitants)
Altres ciutats: Espoo, Vantaa, Tampere, Turku, Oulu
Moneda: euro
Idiomes oficials: finès i suec, sami
Religió: Església Evangèlic-luterana (89%)
Indústries: paperera, metal.lúrgica i alta tecnologia

Finlàndia està situada a l'extrem nord-oriental d'Europa, entre els paral.lels 60 i 70 de latitud nord, i el sisè país en grandària al nostre continent. Gairebé una quarta part de la seva superfície està al nord del cercle polar àrtic, de manera que és el segon país més septentrional del món després d'Islàndia.

Finlàndia està banyada pel mar Bàltic al sud. La irregular costa sud-oest es prolonga a l'arxipèlag finlandès, que té més de 80.000 illes, i les d'Åland i Kemi les de major extensió.

El paisatge finlandès consisteix principalment en boscos i llacs. Els boscos es caracteritzen per una certa uniformitat d'espècies, que són el pi, l'avet i el bedoll, i en menor mesura, el vern i el trèmol. Finlàndia té uns 188.000 llacs, la majoria són petits i de poca profunditat. Aquestes aigües interiors del país tenen gairebé 100.000 illes, sent la més gran la illa de Soisalo. Els dos llacs més grans són al seu torn el Suur-Saimaa i el Päijänne.

Finlàndia és un país pla. La regió més elevada és el braç de Enontekiö, on hi ha la màxima elevació del país, la muntanya Halti, de 1.328 metres. El paisatge finlandès és pel seu relleu suau i variat. Les ermes turons de Lapònia estan esbiaixades per rius torrents i trencades. Els rius en general són curts i de poc cabal. El riu més llarg de Finlàndia és el Kemijoki-Kittin de 552 km.

La fauna finlandesa té similituds amb la d'Escandinàvia i el nord de Rússia. Les espècies són les típiques del bosc septentrional de coníferes, com l'ós, l'ant i el mussol. Hi ha algunes espècies autòctones, com la foca del Saimaa, una relíquia dels temps glaceres. En Lapònia, al nord del país, es troben rens.

II.              Informació i horaris del viatge fins a Hèlsinki.

Sortirem de l'Aeroport del Prat, de la Terminal 1, volarem via Munic, tindrem 40 / 45 minuts per canviar de avio ...., aquest és el pla de vol.

BARCELONE (ESPAGNE)       - HELSINKI (FINLANDE)

Clase Económica     Equipajes autorizados :020 K

IDA       : 12/08/2010 BARCELONE Terminal  :1                            12H05

LLEGADA   : 12/08/2010 MUNICH Terminal  :2                               14H05

  Duración del vuelo : 2H00 Vuelo N° : LH 04475 Compañía : LUFTHANSA

IDA       : 12/08/2010 MUNICH Terminal  :2                               14H45

LLEGADA   : 12/08/2010 HELSINKI Terminal  :1                             18H10

  Duración del vuelo : 2H25 Vuelo N° : LH 03114 Compañía : LUFTHANSA

Un cop arribem a Hèlsinki, agafarem el cotxe i ens desplaçarem fins a la casa, uns 250 km.

Kultahaverin Vapaa-aika Oy
Puistolantie 1
39310 Viljakkala

III.          Allotjament al Districte dels Llacs.

                        

Estarem allotjats en un complex de vacances, amb tots els serveis, la nostra casa serà la número 5.

                   

     Des d'aquí intentarem conèixer una mica el districtes dels llacs, dir que, Finlàndia té més de 188.000 llacs. En aquesta regió trobarem més de 100.000 ...

IV.         Rutes i visites.

Dia 13.   Hamenlina a Tampere.

Anirem primer fins Hämeenlinna, 79 km., Per després fer el camí de tornada parant en els llocs d'interès, (94,5 km.)

Pyhär Rïstin Kïrkko. Hattula.

A tan sols 9 km. de Hämeenlinna, és una de les esglésies més antigues del país, (1400).

Littala.

Aquesta petita ciutat, té fama mundial gràcies al vidre que es produeix en ella.

Sääksmäki

És una de les zones més destacades de la regió, tant per la seva història com pels seus llocs pintorescos.

Repolan Limavuori, és la Fortalesa prehistòrica més gran del país.

Visavuori, Antic estudi de l'escultor Emil Wickström.

Amb aquesta visita finalitzarem la nostra primera jornada a Finlàndia.

Dia 14 Tampere.

Tampere (topònim finès; Tammerfors en suec, de vegades castellanitzat com Tampere [1]) és una ciutat finlandesa situada a 170 quilòmetres al nord de Hèlsinki, a l'interior del país, a la Província de Finlàndia Occidental, a la regió de Pirkanmaa. La ciutat compta amb una població d'aproximadament 211.544 persones (2009), sent la tercera ciutat de Finlàndia en nombre d'habitants, i la segona àrea urbana més important del país (després de Hèlsinki) amb uns 300.000 habitants. Tampere va ser fundada pel rei Gustau III de Suècia, l'1 d'octubre de 1779, en l'istme entre dos llacs, Näsijärvi i Pyhäjärvi, i la ciutat queda dividida en dues parts pel ràpid que flueix del primer al segon.

Avui en dia, Tampere és una ciutat activa i dinàmica, amb dues universitats: la Universitat de Tampere (Tampereen yliopisto) i la Universitat Tecnològica de Tampere (Tampereen teknillinen yliopisto). A més, compta amb diversos centres i instituts de formació professional, per exemple l'Institut de Policies. En el camp de la cultura, Tampere és coneguda per la seva àmplia tradició literària i teatral. Alguns dels escriptors més importants de Finlàndia han sorgit d'aquesta ciutat (Väinö Linna, Kalle Päätalo o Hannu Salama). Molts d'ells han retratat en les seves obres la realitat de la classe treballadora, doncs Tampere va ser durant l'últim segle una ciutat industrial. La tradició teatral també es troba molt arrelada a la ciutat, que cada agost celebra el Tampereen Teatterikesä, un prestigiós festival internacional.

Llocs d'interès
Kaleva Església, dissenyat per l'arquitecte Reimar Pietila

Catedral de Tampere La principal atracció turística és el parc d'atraccions Särkänniemi, que inclou un dofinari i el Näsinneula històric, coronat per un restaurant giratori. Altres llocs d'interès són la Catedral de Tampere, Tampere Biblioteca de la Ciutat de Mets ("gall fer"), Kaleva Església (ambdós dissenyats per Reimar Pietila), l'ajuntament de Tampere de conferències i el Mercat de Tampere. De Tampere és també la llar d'un dels museus passat en el món dedicat a Vladimir Ilitx Lenin. Lenin es va traslladar a Tampere, l'agost de 1905 i durant una conferència bolxevic posterior a la ciutat es van reunir Joseph Stalin, per primera vegada. Lenin finalment van fugir de Tampere (de Suècia) el novembre de 1907, quan sent perseguit per la Okhrana de Rússia. Lenin no tornaria a qualsevol part de l'Imperi Rus fins a deu anys més tard, quan va sentir el començament de la Revolució Russa de 1917. Pispala és una cresta situada entre els dos llacs, el Llac Näsijärvi i Pyhäjärvi. És utilitzat per albergar la major part del treball industrial a finals dels 19 i principis del segle 20, quan formava part de Suur-Pirkkala i el seu seguidor Pohjois-Pirkkala. Era una zona de lliure de ser construït sobre la gent de la classe de treball que treballen en fàbriques de Tampere. Es va unir a Tampere a finals de 1920. Actualment és una zona residencial i junt amb la veïna Pyynikki forma un espai històric important de Tampere.

Hi ha molts museus i galeries, entre elles: El Centre Museu Vapriikki [2], que inclou el Saló de la Fama de l'hoquei en finès i el Museu del Calçat Museu d'Art de Tampere [3] Tampere Museu Lenin [4] El Museu Muumilaakso [5], sobre Moomins Spy Museum a Siperia [6] Museu de l'habitatge dels treballadors en Amuri [7].

La nostra guia també ens marca els següents punts d'interès:

- Barri Pispala.
- Turó de Pyyuikl.
- Mercats de Hervanta, de Lankotori i de Tamalantori

DIA 15.

Ikalinen.

Ikaalinen es va convertir en un municipi independent el 1641. La ciutat de mercat associat va ser fundada el 1858. La ciutat de mercat i el municipi es van unir el 1972 i es va convertir en municipi Ikaalinen el 1977, una ciutat amb una atmosfera rural.

El Ikaalinen d'avui té una superfície de 843 km2 (dels quals 93 km2 és l'aigua) i una població de 7400. El centre de Ikaalinen es troba al bell llac 3 Kyrösjärvi propera a l'autopista.

Ikaalinen és una atracció turística d'edat a Finlàndia. La seva tradició balneària es remunta al segle passat i la música popular, especialment la música d'acordió és una de les seves tradicions. El seu bell paisatge sempre ha fascinat als visitants.

Durant les últimes dècades Ikaalinen convertit en un centre de servei versàtil amb un bon negoci, instal.lacions educatives i recreatives.

Nokia.

Nokia  és un petit assentament en els bancs del Riu Nokianvirta (Kokemäenjoki), a la regió de Pirkanmaa de Finlàndia Occidental. Es troba a uns 15 km a l'oest de Tampere a la riba occidental del llac Näsijärvi. L'octubre de 2006 comptava amb una població de 29,685 habitants. Destaquen les seves indústries del cautxú, paperera i de la cel lulosa.

Kangasala.

Kangasala és un municipi de Finlàndia, al costat de Tampere. Va ser fundada el 1865. El municipi té una població de 28.552 (31 de març de 2010) [2] i té una superfície de 649,8 quilòmetres quadrats (250.9 milles quadrades) dels quals 160.55 km2 (61.99 milles quadrades) és l'aigua. [1] La densitat de població és 58,36 habitants per quilòmetre quadrat (151,2 / sq mi).

És famosa per la seva bellesa natural, com es demostra per Zacaries Topelius en el seu poema Kesäpäivä Kangasalla (fet en una cançó de Gabriel Linse). També és coneguda per les seves mansions, com Liuksiala on regna sueca Karin Månsdotter viscut, i Wääksy. Kangasala té una llarga història del turisme.

DIA 16

RUTA 66

La ruta 66 que serpentegen durant 75 km. al nord-oest de Tampere a Virrat, és una de les carreteres més antigues de Finlàndia. La popular estrella del rock Jusi Raittinen va traduir al fins la famosa cançó de Nat King Cole i adapto la lletra en honor aquesta carretera en la seva cançó Valtatie 66.

Seguint aquesta ruta visitarem els sigüents llocs i ciutats

Orivesi

Es va establir el 1865 enmig de la natura del bell paisatge finlandès. Està situat al sud de Finlàndia, a 200 quilòmetres al nord de Hèlsinki, i només per mitja hora de viatge de Tampere i l'aeroport de Pirkkala. La ciutat és de fàcil accés ja sigui a la carretera principal al llarg del 9 o 58/60 per carretera. Es pot arribar al Orivesi també amb tren.

Orivesi és una petita ciutat d'uns 9.600 habitants i ofereix tots els serveis essencials. Més del 70% dels habitants viu en zones residencials. Orivesi és una ciutat bastant gran de la seva àrea quadrada, que cobreix 764 quilòmetres quadrats a terra, i la seva zona d'aigua s'estén a 207 quilòmetres quadrats. Els seus boscos, els camps i les més de 300 llacs conviden al visitant a experimentar la natura i el salvatge. Les oportunitats recreatives són excel lents. A més de senders naturals, pistes d'esquí, camps esportius i platges, una piscina, pista de patinatge de gel i les instal lacions esportives estan disponibles per a la pràctica d'esports.

Kallenaution Kievari.

Kallenautiossa era ja a finals de 1600 la nova casa, que va ser abandonat posteriorment. Els seus recolonitzat Matti George Fill i posada 1757 es va començar a portar el 1778, quan l'Alt matkustamisolosuhteita Satakunta millorada. La iniciativa va durar la col.locació posada Kallenautioon ruovesiläisten vi. Havien d'haver fet Holli Orivesi passejades amunt i es va convertir en un trànsit intens canvis extremadament difícil. El governador va donar xai mateix desert kievaripatentin Kallen. Es va assenyalar que la posada es deia Kallen RECAUCIÓN casa nova. Inn en si es va mantenir en un cavall i dues habitacions auxiliars i d'operació Aituan Hyytiälä cases noves. Gaudiu de Kalle Comprar havia de fer passejades Tapion Ruovesi posada, que va ser 1 3 / 4 de milla i Oriveden taverna, que era 1 / 8 milla. 1796 colons la celebració d'una petita distància d'acollida Juho Sant Petersburg es va portar al nen per complir amb la concessió d'obres kyydityksestä i va exigir l'accés a la casa cada tres talents kappaa i quatre herbes de sègol, que la gent de la Cort de Districte d'acord i es va celebrar el contracte per deu anys. Els principis de 1800 va introduir l'obligació Holli passeig. Conjunt dels pobles camperols al seu torn van ser considerats com un home i el cavall, els dos grans, dues vegades a l'any en 2-3 dies a fer passejades a posada. Herman Gustav Kallen comprat RECAUCIÓN estatut de la Humanitat el 1865. L'any 1881 es va allunyar taverna Kalle Gaudiu Aituan Comprar una casa propera. Kallen història posada RECAUCIÓN no ha acabat encara, però s'ha vist encara el període 1920-1928.

Pantanal de Siikanevalla

A Siikanevalla poden sentir els pantans àmplia de la pau i la vitalitat, al mateix temps. Siikaneva està afectant el destí d'un dia de viatge, en especial la neu temps lliure. Principalment rodones taulers presenta la diversitat i el paisatge. Àmplia suokentät repartits per l'andador fins que els canvis aukeus entre el bosc del vell-creixement illots ambient fosc.

Pirkanmaa Siikaneva és el major pantà única i torberes en la mateixa província de les àrees protegides més importants, que la zona és una valuosa addició a l'avifauna. Peix blanc aiguamolls i pantans AAPA Neva també un paper important en la investigació i l'ensenyament de la matèria. Siikanevalla és l'estat de gestió de la conservació dels aiguamolls, a més d'una reserva natural privada.

Ruovesi


Es troba a la regió de Pirkanmaa. El municipi té una població de 5.104 (31 de març de 2010) [2], i cobreix una àrea de 950.16 quilòmetres quadrats (366.86 ²) dels quals 173.96 km2 (67.17 sq mi) és l'aigua. [1] La densitat de població és 6,58 habitants per quilòmetre quadrat (17,0 / sq mi).

L'ESGLÉSIA DE Ruovesi

L'església actual va ser construïda el 1778 a través del Sr Matti Akerblom, el churchbuilder, i també d'acord als seus dibuixos. La forma bàsica de l'església hi ha una creu, tant en les cantonades interiors i exteriors són oblics, el sostre és escarpada i és també recolzada. La cúpula en el centre té molts ángulos. La longitud de l'església és de 39 metres, l'amplada de 35 metres i l'alçada de 14 metres. Hi ha seients per a 1.100 oients a l'església.


L'edifici ha sofert diverses reparacions. El 1821 va ser coberta des de l'exterior. El 1905 va ser revestit per dins i pintades d'acord amb la proposta de Akseli Gallen-Kallel, l'artista. El 1865 l'església va rebre el seu primer òrgan, i el 1905 la segona, que el 1968 va ser canviada per l'actual. El nou òrgan té 28 registres i s'ha fet per la fàbrica d'òrgans de Kangasala. El retaule "Transfiguració de Crist" ha estat pintat per Reinhold B. el 1876, i va ser comprada a París l'any següent. L'estil de la torre al costat de l'església és d'estil barroc. El campanar va ser construït el 1772 a través del Sr Antti Piimänen

Kalela

Després d'haver buscat al llarg i ample, Akseli Gallen-Kallel (1865-1931), un dels pintors més estimats de Finlàndia, que es troba el lloc perfecte per a un estudi nou en desert Ruhal a Ruovesi. Inspirat en l'arquitectura de Carèlia bé, l'artista va dissenyar l'edifici fins a l'últim detall i va ajudar a construir a 1894-1895. Kalela és un lloc important tant en l'obra de Gallen-Kallel i en la història de l'art finlandès en general. L'edifici va obrir el camí per Finlàndia i de l'arquitectura Art Nouveau Nacional romàntic. pintures Gallen-Kallel Kalevala i els gravats en fusta que es va iniciar l'època d'or de l'art gràfic finlandesos van acabar en Kalela. En 1865-1904, Kalela va ser la llar de la família Gallen-Kallel. Fins i tot més tard, el pintor que utilitza com a estudi

Virrat.


És part de la regió de Pirkanmaa. La ciutat té una població de 7.598 (31 de març de 2010) [2] i té una superfície de 1.299,09 quilòmetres quadrats (501.58 milles quadrades) dels quals 136.73 km2 (52.79 milles quadrades) és l'aigua. [1] La densitat de població és 6,54 habitants per quilòmetre quadrat (16,9 / sq mi).

El municipi és unilingüe en finès. Virrat cràter a Mart és que porta el seu nom.

Els principals llacs de la zona són Toisvesi, per la qual es troba la ciutat de Virrat i Tarjanne a la frontera dels municipis de Virrat, Mänttä-Vilppula i Ruovesi

Dia 17

La costa oest.

Avui visitarem la costa oest, es aproparem fins al poble de fusta mes antic d’escandinavia.

Rauma

És una ciutat i municipi de Finlàndia, situada a la costa oest del país, a 50 km al sud de Pori ia 92 km al nord de Turku. Pertany a la regió de Satakunta. Tenia una població d'uns 36.600 habitants al final de 2005.
Localitzat al golf de Botnia, Rauma és un dels ports més antics de Finlàndia. Es va construir al voltant d'un monestir franciscà, on encara roman l'església de la Santa Creu, de mitjans del segle XV, convertint-se en un excepcional exemple d'una antiga ciutat nòrdica construïda en fusta. Tot i les destrosses ocasionades per un incendi a finals del segle XVII, ha conservat el seu antic patrimoni arquitectònic. Aquest centre històric de la ciutat, l'Antiga Rauma, es troba a la llista del Patrimoni mundial de la Unesco des de 1991

Dia 18.

Avui farem una ruta fluvial, qualsevol de las moltes que hi han, ja ens ho mirarem, però tranquils no hi han balenes.

Dia 19.

Anem cap a Hèlsinki.

Dues opcions,

A.-  Pesem  per Turku, 2 h. 40 minuts, i de Turku a Helsinki, 2 hores mes.

B.- Directes a Hèlsinki. 2 h 35 minuts.

Avantatges i inconvenients.

L’avantatga,  es evident, menys hores de cotxe, arribem abans a Hèlsinki, el inconvenient, no coneixem Turku i que ens perdem si no coneixem Turku.....

Turku (en finès) o Åbo (en suec) és una ciutat localitzada a la costa sud-oest de Finlàndia i anterior capital administrativa de la província de Finlàndia occidental (Länsi-Suomen lääni), fins l'any 2009. Situada a la vora del riu Aura, compta amb una població de 174.906 (31/12/2005). D'aquests, el 5,2% parla suec com a primera llengua. La seva àrea regional, que comprèn 16 municipis, té un total de 285.682 habitants (2001), dels quals 10.839 són suecoparlans. Pel seu nombre d'habitants, és la cinquena ciutat del país (després de la capital, Hèlsinki, i les ciutats de Espoo, Tampere i Vantaa .

Turku és la ciutat més antiga de Finlàndia. No se sap amb exactitud quan va ser fundada, però la seva història documentada comença el 1229, quan el Bisbat va ser traslladat a l'actual terme municipal. Per tant, la ciutat va celebrar el seu 775 aniversari el 2004. Encara avui en dia, l'Arquebisbat de l'Església Evangèlic-luterana de Finlàndia té la seu a la ciutat i la catedral de Turku és considerada santuari nacional. No obstant això, es creu que la ciutat hauria nascut ja cap a l'any 1150, com a punt de trobada on els habitants de l'interior del país i els navegants canviaven les seves mercaderies. El nom en finès, Turku, significa justament mercat. El nom en suec, Åbo, vindria a significar "assentament riberenc." El bisbe d'aquesta ciutat Mikael Agrícola va ser, el 1554, el primer a utilitzar el finès com a llengua escrita, per traduir la Bíblia a la seva llengua nadiua.

Durant el regnat de Suècia, és a dir, fins l'any 1809, Turku va ser la capital de Finlàndia i va conservar la seva preponderància com a ciutat cultural, eclesiàstica i universitària. Ja el 1640 s'havia convertit en la primera ciutat universitària de Finlàndia, quan la reina Cristina de Suècia va fer fundar l'Acadèmia de Åbo, una mena d'escola universitari, sucursal de l'Acadèmia Reial (Kungliga Akademie). No obstant això, durant l'anomenada Guerra de Finlàndia (1808-1809), Finlàndia va passar a formar part de Rússia. Quan el tsar Alexandre I va ordenar, per motius polítics (considerava que Turku estava massa vinculada a Suècia), que Hèlsinki fos instaurada com a nova capital del Gran Ducat de Finlàndia, Turku va perdre la capitalitat i les dependències administratives. A més, el 1827, un gran incendi va devastar la major part de la ciutat, després d'això es va decidir traslladar també l'Acadèmia a Hèlsinki, on va començar a funcionar el 1828 (vegeu Universitat de Hèlsinki).

El centre històric de la ciutat es troba al costat de la catedral, la construcció va ser començada al segle XIII (tot i que la forma actual data del segle XV), i l'antiga plaça major, on es troben l'antiga Casa Consistorial i les cases de Brinkkala, Juselius i Hjelt, que alberguen el Centre Cultural municipal. L'antic edifici de l'Acadèmia (1815), davant de la catedral, és avui dia Tribunal d'Apel lació. El Rectorat de la Universitat Åbo Akademi (1833), així com altres edificis del segle XIX, també pertanyen al patrimoni arquitectònic de la ciutat. El castell de Turku, la part més antiga es remunta a finals del segle XIII, està situat a prop del port de passatgers. De l'antiga ciutat queden també el conjunt de cases de fusta al turó de Vartiovuori (muntanya de guàrdia), que es va salvar de l'incendi de 1827, així com l'anomenada Casa Qwensel, a la vora del riu. En Vartiovuori hi ha el Museu d'Artesania ia la Casa Qwensel el Museu de la Farmàcia. Pel que fa a l'arquitectura del segle XX, cal esmentar, per exemple, els edificis que des de mitjans del segle XX alberguen diferents facultats i institucions de les tres universitats i que conformen un campus dins de la ciutat. També és digne de visitar el Jardí Botànic de Turku, dependència de la universitat.

Be, vosaltres decidiu que voleu fer.

Dia 20 i 21

Hèlsinki.

Dos dies i mig gairebé tres, es mes que suficient per conèixer Hèlsinki

El hotel on ens allotjarem es el Best Western Premier Katajanokka, un 4 estrelles situat a l’illa del mateix nom i que es caracteritza pels seus elegants edificis residencials d’arquitectura Jugendstil, també hi trobarem la Catedral de Uspenski, així dons podrem fer un atractiu passeig per aquesta illa.

Ens troben a uns 10 minuts del centra de Hèlsinki.

El dia 20 el dedicarem a fer un recorregut pel centra de Hèlsinki, intentarem fer el que recomana la guia i que comença a prop del nostra Hotel, 8 km de distancia i el mes important de Hèlsinki per contemplar.

Per la tarda o al dia següent, segons com vagui la cosa visitarem Suomenlinna, “Fortalesa de Finlàndia” ubicada en un grup de illes i declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.(pag. 82 de la guia).

Si visitem Suomenlinna per la tarda del primer dia, ens queda el 21, visitar l’illa de Seurasaari, que sembla ser un museu al aire lliure sobre les costums fineses    i desprès visitar el museu Ateneum, on trobarem el millor de l’art fines, o be atansar-nos fins a Tallin, capital de Estònia, que es troba a 3 hores en Ferrys de Hèlsinki.

Això ja ho decidirem on cop ens trobem al lloc.

Dia 22

Tornem cap a casa, el nostra vol surt a las 18:55, es a dir, que estan abans de les 17:00 al aeroport ja en tenim prou, per lo tan encara tindrem el mati per fer les ultimes compres o per anar a fer una darrera visita.

Com ja sabeu res de tot això es obligatori, si ens va be ho fem i si no  podem fer o anar a veurà qualsevol altra cosa.