Suecia 2011
Agost – 2011
ÍNDEX:
I .
Informació del país.
II. Informació i horaris del viatge.
III.
Allotjament a Skane.
IV.
Rutes i visites.
V.
Hotel a Estocolm.
VI.
Visites a Estocolm.
I.
Informació
del país
Suècia es el
darrer país de la Península Escandinava,
que ens queda per visitar tot i que
varen fer una petita incursió a la Laponia sueca quan varen anar al Cap Nord,
ara farem una visita mes complerta anirem a Estocolm, el sud del país i
aprofitarem la proximitat per anar a Copenhaguen .
Per començar quatre
pinzellades del país on anem, be poden son cinc, però penseu que “el saber no
ocupa lugar”, a la maleta que és el que hem de carregar.
Suècia oficialment el Regne de Suècia , és un país nòrdic de la península
escandinava a l'Europa septentrional. Suècia té fronteres terrestres
amb Noruega a l'oest i amb Finlàndia al nord-est, i
està connectat amb Dinamarca pel Pont d'Öresund al sud.
Amb 450 mil quilòmetres quadrats,
Suècia és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície.
Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Suècia té una densitat de
població de 20 habitants per quilòmetre quadrat, però és molt superior a la
meitat meridional del país. Al voltant del 85% de la població viu en àrees
urbanes.[1] La
capital de Suècia és Estocolm, la qual
és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea
metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.
Suècia és una monarquia
constitucional amb un sistema
parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa
la primera posició de l'Índex de
Democràcia de The Economist i la
setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia
ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.
Suècia va néixer com a país
independent i unificat durant l'Edat mitjana. Desenvolupà una
administració moderna centralitzada des del regnat del rei Gustau I el segle
XVI. El segle XVII el país va estendre els seus territoris i va formar l'Imperi Suec. La majoria dels
territoris conquerits fora de la península escandinava els perdé durant els
segles XVIII i XIX. La regió oriental de Suècia, l'actual Finlàndia, va ser conquerida per Rússia el
1809.[2] L'última
guerra en què Suècia es va involucrar va ocórrer el 1814, quan Suècia va
obligar Noruega a formar la unió personal amb Suècia, que
va dissoldre el 1905. Des de 1814, Suècia ha estat en pau, adoptant una
política exterior de neutralitat en temps de guerra
En suec, el nom Sverige es deriva de la frase Svea Rike que
vol dir "el reialme dels suecs". Rike té el mateix significat
que l'alemany Reich, el noruec rike o el danès rige
que signifiquen "reialme/imperi/regne".
Suècia és situada a l'Europa septentrional, a l'oest del mar Bàltic i el Golf de Bòtnia, amb una llarga costa. Constitueix la
regió occidental de la península escandinava. A l'occident del país es troben els Alps Escandinaus o les Muntanyes escandinaves, (Skanderna
en suec), una serralada que separa Suècia de Noruega, país amb el qual limita a
l'oest. Limita al nord-est amb Finlàndia i els estrets de Skagerrak, Kattegat i Öresund al sud-est, i el mar Bàltic a l'est. Amb
449.964 quilòmetres quadrats, Suècia és el 55è país més extens del món, el
cinquè més gran d'Europa i el més gran de l'Europa septentrional. La superfície
terrestre és lleugerament superior a l'estat nord-americà de Califòrnia.
A Suècia es poden distingir tres grans regions geogràfiques i històriques:
- el
Norrland
o "Terra del Nord" un conjunt d'altiplans i planes que acaben al
golf de Bòtnia;
- el
centre o Svealand
o "Terra dels Svear o Suecs" una regió de grans llacs
formada per una sèrie de planes que baixa altitud;
- Götaland
o "Terra dels Gots", formada per Småland—un
país majoritàriament de planes—i Escània,
l'extrem meridional de Suècia, aquí es on estarem.
A més, es pot distingir una quarta regió morfològica, el nord-est, una zona
muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves, integrada per
plataformes tallades per valls paral·leles i on es troben les màximes altituds
de Suècia.[3]
El punt més baix de Suècia és la badia del Llac Hammarsjön, prop de Kristianstad amb -2.41 m; el punt més elevat és Kbnekaise amb 2.111 m d'altitud.
El nord del país és travessat pel cercle polar àrtic, on s'experimenta el sol de mitjanit, que pel fet de la inclinació de l'eix de la terra no s'acaba de posar,
durant una temporada entre la primavera i l'estiu (el fet es fa més evident i
durable més al nord). La costa oest del mar del Nord té un clima més temperat a causa del corrent del Golf; en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continental
Política i Govern
El Riksdag
l'autoritat suprema de la Suècia moderna. El Riksdag té la responsabilitat
d'elegir el primer ministre el qual, al seu torn, designa el govern,
és a dir, els ministres. El poder legislatiu és, per tant, compartit entre el parlament i el govern encapçalat pel
primer ministre. El poder executiu és ostentat pel govern; la judicatura és
independent. Les lleis poden ser proposades pel gabinet o pels membres del
parlament. Els membres del parlament són electes segons el mètode de la representació
proporcional per un
mandat de quatre anys. Suècia té quatre texts legals: la constitució, l'Acta de la successió reial, l'Acta de la llibertat de premsa i la Llei fonamental sobre la Llibertat d'Expressió.
La Cort Suprema de Suècia és la tercera i última instància per a tots els casos civils i criminals.
El dret d'apel·lació d'un cas per presentar-lo a la Cort Suprema ha de ser
atorgat i llevat d'algunes excepcions, només s'atorga en els casos en què hi ha
interès per deixar un precedent. La Suprema Cort està integrada per 16
consellers de justícia o justitieråd els quals són designats pel govern,
però la cort, com a institució, és independent del Riksdag, i el govern no pot
interferir en les decisions de la cort.
El Partit
Socialdemòcrata Suec ha
tingut un paper dominant des de 1917, després que els reformistes haguessin
conformat llur força i que els revolucionaris abandonessin el partit. Després
de 1932 els gabinets han estat dominats pels socialdemòcrates. Nomes en quatre
eleccions (1976, 1979, 1991 i 2006) el bloc de centre-dreta a aconseguit prou
escons per al parlament per formar el govern. La participació en les eleccions
a Suècia sempre ha estat alta en comparació amb altres estats, tot i que ha
declinat en les últimes dècades; en les últimes eleccions la participació va
ser del 81,99%.
L'aplicació de la llei és portada a terme per diverses entitats
governamentals. El Servei Policial de Suècia és una agència de govern encarregada de l'organització de la policia. La Força Operativa Nacional, és una unitat del Departament d'Investigació Criminal Nacional. Les
responsabilitats del Servei de
Seguretat Suec són el contraespionatge, les activitats antiterroristes, la protecció de la constitució i la
protecció del poble i dels objectes sensibles
Suècia és un estat unitari, actualment dividit en vint-i-un
comtats (en suec län),
cadascun dels quals compta una Junta Administrativa Comtal o länsstyrelse, designat pel govern suec. A cada comtat també hi ha
un Consell o landsting,
electe directament pel poble.
Els comtats foren instituïts el 1634 arran d'una iniciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administració
moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent,
llurs fronteres no hi coincideixen plenament.
Cada comtat, al seu torn, se subdivideix en diversos municipis o kommuner;
en total, n'hi havia 290 el 2004. El govern municipal de Suècia és similar al
d'una alcaldia. Una assemblea municipal legislativa o koommunfullmäktige
d'entre de 31 i 101 membres (sempre un nombre senar) és electa per representació
proporcional amb llistes
de partit cada quatre anys en eleccions concurrents amb les eleccions
parlamentàries nacionals.
Els municipis també se subdivideixen en un total de 2.512 parròquies o församlingar.
Aquestes han estat tradicionalment subdivisions de l'Església de Suècia, però encara són importants com a
districtes per als censos i eles eleccions.
També hi ha divisions històriques, com ara les vint-i-cinc províncies i les tres regions que encara tenen un significat cultural
important.
Economia
Suècia és una economia de mercat orientada a les exportacions, regulada per l'Estat, amb un sistema de
distribució modern, amb comunicacions internes i externes molt desenvolupades i
una força laboral capacitada. La fusta, l'energia hidràulica i el ferro són els
recursos bàsics d'una economia altament orientada al comerç internacional. El sector de l'enginyeria representa el
50% de la producció i les exportacions. Les telecomunicacions, la indústria de l'automòbil i la indústria
farmacèutica també són
importants. L'agricultura representa només el 2% del Producte
interior brut i de
l'ocupació.
A finals de 2007 les vint companyies més grans registrades a Suècia eren Volvo, Ericsson, Vattenfall, Skanska, Sony Ericsson Mobile Communications AB, Svenska Cellulosa Aktiebolaget, Electrolux, Volvo
Personvagnar, TeliaSonera, Sandvik Scania, ICA AB, Hennes & Mauritz, Nordea, Preem, Atlas Copco, Securitas, Nordstjernan i SKF.[7] La indústria
sueca està predominantment controlada pel sector privat, a diferència d'altres
economies occidentals industrialitzades com ara Àustria i Itàlia.
Al voltant de 4,5 milions de residents suecs treballen, dels quals, un terç
han obtingut educació terciària. El PIB per hora treballada és el novè
més elevat del món, amb 31 dòlars, comparat amb 22 dòlars a Espanya o 35 als
Estats Units.[8] Segons l'OCDE, la liberalització, la globalització i el sector tecnològic han estat
claus en la productivitat.[8] El PIB per hora treballada està creixent 2,5% a l'any per a tota
l'economia.[8] Suècia és líder mundial en les pensions privatitzades i els problemes de
pensions són relativament petits en comparació amb altres països de l'Europa
occidental.[9] El nivell d'impostos, que el 2007 era del 51,5% del PIB, tot i estar
disminuint, encara és gairebé el doble dels Estats Units o Irlanda. Els
funcionaris públics de l'Estat i els municipis representen un terç de la força
laboral de Suècia, molt superior al d'altres països. En total, el PIB ha
crescut ràpidament gràcies a les reformes de la dècada de 1990, especialment en
la manufactura.P growth has been fast since reforms in the early 1990s,
especially in manufacturing.[10]
L'índex de competitivitat del Fòrum Econòmic
Mundial del 2008
posiciona Suècia en el quart lloc com a país més competitiu del món.[11] Suècia ocupa, a més, la 27a posició de l'Índex de Llibertat Econòmica del 2008, d'un total de 162 països, o la 14a de 41 països europeus.
Els suecs van rebutjar l'euro per vot popular i Suècia encara conserva la seva
pròpia moneda la corona sueca (SEK). El Riksbank suec, fundat el 1668, fent-lo un dels
bancs més antics del món, està enfocant els seus esforços per a estabilitzar
els preus amb una inflació al voltant del 2%. Segons l'OCDE, la inflació
mitjana de Suècia ha estat una de les més baixes d'Europa des de mitjans la
dècada de 1990, a causa, especialment, de la liberalització i l'aprofitament de
la globalització.[8]
Infraestructura
Energia
El 2006, d'una producció d'electricitat total de 139 TWh, les plantes
hidroelèctriques van produir-ne 61 TWh (44%) i les plantes nuclears van
produir-ne 65 TWh (47%). L'ús de biocombustibles van produir 13 TWh (9%) de l'electricitat, i les plantes eòliques van
produir-ne 1 TWh (1%). Suècia és un importador net d'energia, amb 6 TWh en
total..[12] La crisi del
petroli de 1973 va
enfortir el compromís suec a disminuir la dependència en els combustibles
fòssils importants. Des d'aleshores, l'electricitat es genera, principalment, en plantes hidroelèctriques o nuclears. L'ús de
l'energia nuclear ha estat limitat. Entre altres raons,
l'accident de l'Estació de Generació Nuclear de l'Illa Three Mile als Estats
Units va fer que el parlament suec en prohibís la construcció de noves plantes.
Els polítics han proposat l'eliminació progressiva de l'ús del petroli a
Suècia, així com de l'energia nuclear i, per contra, fer inversions
multimilionàries en energia renovable i eficiència energètica.[13]
Transport Tren de rodalies de l'àrea metropolitana
d'Estocolm
El transport ferroviari està privatitzat, però tot i que hi ha moltes
empreses privades, molts operadors encara pertanyen a l'Estat o als municipis.
Els aeroports més gran són l'Aeroport d'Estocolm-Arlanda (amb 17,91 milions de passatgers el 2007), localitzat a 40 km al nord
d'Estocolm, i l'Aeroport d'Estocolm-Skavsta (amb 2 milions de passatgers). Dues de les companyies portuàries més grans
d'Escandinàvia localitzats a Suècia són el Port de Göteborg i el transnacional Port Copenhaguen-Malmö.
Geografia
humana
Població
El 2008, la població estimada de Suècia era de 9.234.209.[ La densitat de població és de 20 persones per quilòmetre quadrat,
i és molt superior al sud que no pas al nord. Al voltant del 85% de la població
viu en àrees urbanes. La capital, Estocolm, té una
població de 800.000 habitants, amb 1,3 de la seva àrea urbana, i 2 milions a la
seva àrea metropolitana. El 2007, el 13,4% de la població
d'aleshores (1,23 milions) van néixer a l'estranger. Això és a causa de la
migració internòrdica, de la immigració laboral en períodes anteriors, i
dècades posteriors en rebre refugiats i familiars dels immigrants
anteriors. Suècia s'ha
transformat d'una nació d'emigració en acabar la Primera Guerra
Mundial en una nació d'immigració a partir de la Segona Guerra Mundial. El 2007, la immigració va arribar al seu
nivell màxim des què es tenen registres, amb 99.485 persones que hi van
arribar.[ Els grups d'immigrants més grans que viuen a Suècia des
del 2007 provenen de Finlàndia, de l'antiga Iugoslàvia, Iraq, Polònia, Iran, Dinamarca, Alemanya, Noruega, Turquia, Xile, Líban, Tailàndia, Somàlia i la Xina.
La immigració dels països nòrdics va arribar a un màxim de més de 40.000
per any entre 1969 i 1970, quan les regles introduïdes el 1967 van fer més
difícil que els immigrants fora de la regió nòrdica s'hi establissin. La
immigració dels refugiats i llurs familiars de fora de la regió nòrdica s'han
incrementat dràsticament des de finals de la dècada de 1980, i molts dels
immigrants provenen d'Àsia i Amèrica. Durant la
dècada de 1990 una onada d'immigrants important va arribar de l'antiga
Iugoslàvia i l'Orient Mitjà.[19]
Llengua
La llengua principal de Suècia és el suec, una llengua escandinava, relacionada i molt similar al danès i el noruec, però
diferint en pronunciació i ortografia. Per als noruecs no és difícil entendre
el suec; els danesos també l'entenen, però amb més dificultat que no pas els
noruecs. Tot i que el suec és la llengua dominant, no és pas la llengua oficial. Els finlandesos suecs són la segona minoria lingüística i representen el
3% de la població sueca, i el finlandès és reconegut com a llengua minoritària. Quatre altres llengües minoritàries també són reconegudes (Meänkieli, sami, romaní i el jiddisch. El parlament va votar una proposta per a fer el
suec la llengua oficial, però no va reeixir.[
En diversos graus, la majoria dels suecs, especialment els nascuts després
de la Segona Guerra Mundial, entenen i parlen l'anglès, gràcies als
enllaços comercials, la popularitat dels viatges a l'estranger, la influència
angloamericana, i la tradició de subtitular les pel·lícules en comptes de
doblar-les a la televisió i el cine. L'anglès ha estat una assignatura
obligatòria per als estudiants de l'escola secundària en les ciències naturals des de 1849, i ha estat una assignatura
obligatòria per a tots els estudiants suecs des de finals de la dècada de 1940.[22]
Religió
Abans del segle XI, els suecs practicaven el paganisme nòrdic, adorant els Aesir, deus del panteó
nòrdic, el temple principal del qual era el Temple d'Uppsala. Amb l'evangelització cristiana del segle
XI, les lleis del país van ser canviades en prohibir l'adoració a cap altra
deïtat fins al segle XIX.
Després de la Reforma Protestant del segle XVI, es va efectuar un canvi
promogut principalment per l'associat de Martí Luter, Olaus Petri, separant l'Estat de l'Església i abolint
l'autoritat dels bisbes catòlics, permetent que el luteranisme hi prevalgués. Aquest procés es va completar en el Sínode d'Uppsala de 1593. Després de la Reforma, en un
període conegut com l'Ortodòxia
Luterana, petits grups de
no luterans, especialment neerlandesos calvinistes, moraus i valones o hugonots francesos
de Bèlgica van tenir un paper significatiu en el comerç i la indústria i van
ser tolerats. Els sami originalment practicaven un tipus de xamanisme, però van
ser convertits al luteranisme pels missioners suecs el segles XVII i XVIII.
En l'actualitat al voltant del 75% dels suecs pertanyen a l'Església de Suècia (luterana), però el nombre ha estat disminuint aproximadament 1% per any, i
l'assistència a l'església és molt baixa.[23] Prop de 275.000 suecs són membres de diverses esglésies lliures (on
l'assistència és molt major) i, a més, la immigració ha portat 92.000 catòlics
i 100.000 ortodoxos, així com un nombre important de musulmans.
Cultura
i oci
Fins el segle XIX, i a causa de l'aïllament i la pobresa relativa
aleshores, Suècia va tenir un paper molt limitat en la vida artística europea.
A causa de la industrialització tardana, els suecs van preservar l'artesania i
mantenen estàndards estètics elevats en el disseny industrial, fins i tot dels
productes de producció massiva. A partir de l'última meitat del segle XIX,
Suècia va convertir-se en un país influent culturalment en l'àmbit
internacional.[24]
Suècia té autors de reconeixement mundial, com ara August Strindberg, Astrid Lindgren i els guardonats amb el Premi Nobel, Selma Lagerlöf i Harry Martinson. En total, set autors suecs han estat guardonats amb un Premi Nobel en
literatura. Els artistes més suecs més coneguts són els pintors Carl Larsson i Anders Zorn, i els escultors Tobias Sergel i Carl Milles. La cultura sueca del segle XX és, a més,
reconeguda com a pionera en els primers anys del cine, amb obres de Mauritz Stiller i Victor Sjöström. Posteriorment, els films d'Ingmar Bergman han estat reconeguts internacionalment.
Música
La música folklòrica sueca té interpretacions tradicionals així com
modernes; aquestes últimes incorporen elements de rock i jazz. Vässen és un dels grups més tradicionalistes en
fer ús d'un instrument únic tradicional suec conegut com la nyckelharpa; per contra Garmarna, Nordman i Hedningarna incorporen elements més moderns. La
música sami, coneguda com a joik, és un tipus de cant, element de l'espiritualitat
animista. La contribució més important de Suècia en la música ha estat, de fet,
en el càntic. Els corals, principalment organitzats per l'Església, encara són
una activitat social molt popular.[24] Aquesta tradició cultural s'ha derivat, en part, de la importància
cultural dels cants folklòrics. De fet, de la població de 9,2 milions, s'estima
que entre 500.000 i 600.000 persones canten en cors.[25]
Suècia és el tercer exportador de música més gran del món, amb més de 800
milions de dòlars de renda, només superat pels Estats Units i el Regne Unit.[26] ABBA va ser una de
les primeres bandes populars sueques amb reconeixement internacional, i encara
és una de les que més vendes té a nivell mundial. Hi ha moltes més bandes de
reconeixement internacional com ara Roxette, Ace of Base, Europe, els Cardigans i més recentment, Mando Diao, Peter, Björn and John i Sahara Hotnights, així com cantants com Melissa Horn o Lars Winnerbäck.
Literatura
El primer text literari de suècia és el Rök Runestone esculpit durant l'era dels Víkings prop
del 800 dC. Amb la conversió al cristianisme, al voltant del 1100 dC, Suècia va
entrar a l'Edat mitjana, i els escriptors dels monestirs van
preferir fer ús del llatí, per la qual cosa hi ha pocs texts de suec antic
d'aquest període. La literatura sueca va florir quan la llengua sueca es va
estandarditzar el segle XVI, estandardització deguda, en gran part, a la
traducció de la Bíblia el 1541, coneguda com la Bíblia de Gustav Vasa.
Amb la millora en l'educació i la llibertat secular, durant el segle XVII
diversos autors importants van desenvolupar la llengua sueca. Algunes figures
prominents dels següents dos segles van ser Georg
Stiernhielm, el primer a
escriure poesia clàssica en suec; Johan Henric Kellgren, el primer a escriure prosa en un suec fluid; Carl Michael Bellman, el primer escriptor de balades burlesques, i August Strindberg, un escriptor sociorealístic i dramaturg de fama
internacional. El segle XX va continuar produint autors importants com ara Selma Lagerlöf, Verner von Heidenstam i Pär Lagerkvist.
Història
Prehistòria
Els suecs entraren a la protohistòria en el llibre Germania de Tàcit el 98 dC, on
l'autor esmenta als suions o svear, una tribu poderosa que es
"distingeix no només per les seves armes i homes ans també per les seves
flotes poderoses" amb vaixells amb proes a ambdós extrems. No se sap quins
reis (kuningaz) governaren els suions, però la mitologia nòrdica inclou una llarga línia llegendària i
semillegendària de reis que daten dels últims segles abans de Crist. Quant a
l'escriptura, s'inventà l'alfabet rúnic el segle II dC, però només n'ha sobreviscut en algunes inscripcions en
artefactes, la majoria de noms masculins, els quals, tanmateix, demostren que
el poble del sud d'Escandinàvia parlava una llengua protonòrdica aleshores,
ancestre del suec i de les altres llengües escandinaves. Els suions establiren un regne a les
regions del Llac Mälaran al sud-est de Suècia; al mateix temps els
gothar i altres pobles germànics s'establiren al
sud de Suècia.[27] No es coneixen els detalls de la història sueca abans del segle X.
Els
víkings i l'Edat mitjana
Visby, ciutat
medieval de Gotland
L'era dels víkings sueca abasta els segles VIII al XI.
Durant aquest període, es creu que els svear s'expandiren de l'est i
incorporaren els gothar al sud.[28] Els víkings suecs viatjaren a l'est i al sud, vers Finlàndia als països bàltics, i els territoris actuals de Rússia, Bielorús, Ucraïna,
i el Mar Negre, Anglaterra, Islàndia, Grenlàndia i fins i tot Nord-amèrica, Àfrica i Àsia.[27]
En el segle XIV, Suècia fou afectada per la Pesta Negra. És en aquest període que les ciutats començaren a adquirir drets majors i
a ser influïdes pels comerciants germànics de la Lliga hanseàtica, molt activa especialment a Visby. El 1319,
Suècia i Noruega s'unificaren sota el regnat de Magnus
Eriksson i el 1397, la
reina Margarida I de Dinamarca efectuà la unió personal de Suècia, Noruega i Dinamarca mitjançant
la Unió de Kalmar. Tanmateix els successors de Margareda,
el govern del qual se centrava a Dinamarca, no foren capaços de controlar la
noblesa sueca. El poder reial era ostentat per regents elegits pel parlament
suec. Cristià I de
Dinamarca, que afirmà el
seu control sobre Suècia amb les armes, ordenà una massacre el 1520 a Estocolm,
coneguda com el Bany de sang d'Estocolm, la qual encoratjà la resistència de la noblesa sueca. El 6 de juny (en
l'actualitat la diada nacional sueca) de 1523, Gustau Vasa fou coronat rei, esdeveniment considerat com la fundació de la Suècia
moderna. Poc després, Gustau rebutjà el catolicisme en favor de la Reforma Protestant. Gustau I és considerat el pare de la nació sueca.
L'imperi suec
Durant el segle
XVII, Suècia emergí com a potència europea amb la conquesta de territoris de Rússia
i Polònia-Lituània.
Aquestes victòries militars feren de Suècia el líder del protestantisme fins el
seu col·lapse el 1721. La guerra de Gustau II Adolf
contra el Sacre Imperi Romanogermànic
tingué un cost molt elevat; durant la Guerra dels Trenta Anys,
un terç de la població de l'Imperi Romanogermànic morí, i l'Imperi perdé la
seva posició com a nació poderosa d'Europa. Suècia conquerí aproximadament la
meitat dels estats de l'imperi. Gustau Adolf planejava convertir-se en el nou
emperador de l'imperi, però, no ho aconseguí en morir el 1632 en la Batalla de Lützen.
Després de la Batalla de Nördlingen,
l´únic desastre militar suec, el sentiment prosuec dels estats alemanys
decaigué; les províncies alemanyes a poc a poc se separaren del poder de
Suècia. Només romangueren com a part de l'Imperi suec tres províncies del nord
d'Alemanya: Pomerània sueca,
Bremen-Verden
i Wismar.
Després de la Batalla de Narva el 1700, una de les primeres de la Gran Guerra del Nord, l'exèrcit rus fou severament delmat, i
Suècia tingué una oportunitat per envair Rússia. Tanmateix, Carles no envià
l'exèrcit vers Rússia ans l'envià vers Polònia-Lituània, derrotant el rei polonès August I i els
seus aliats saxons en la Batalla
de Kliszow el 1702. Això
permeté que el tsar de Rússia rearmés i modernitzés l'exèrcit. Carles decidí
envair Rússia, però els russos derrotaren els suecs en la Batalla de Poltava el 1709. La derrota marcà el principi de
la fi de l'Imperi suec.
Carles XII provà d'envair Noruega el 1716,
però fou mort a la fortalesa de Fredriksten el 1718. Els suecs no foren derrotats militarlment a Fredriksten, però
l'estructura i l'organització de la campanya contra Noruega es col·lapsa amb la
mort del rei, i l'exèrcit se'n retirà. Forçats a cedir grans porcions de territori
en el Tractat de Nystad el 1721, Suècia també perdé la seva
posició com a imperi i potència del Mar Bàltic. Rússia emergé com a imperi aleshores i com a potència europea.
Durant el segle XVIII Suècia no tingué prou recursos per a conservar els
seus territoris fora d'Escandinàvia, i en perdé la majoria, culminant amb la Guerra de Finlàndia, que comportà la pèrdua dels territoris orientals, que es convertiren en
el Gran Ducat de
Finlàndia de la Rússia Imperial. Per tal de restablir el seu domini al Bàltic, Suècia s'alià contra el seu
aliat i benefactor tradicional, França en les Guerres Napoleòniques. Després de la Batalla de Leipzig obligà Dinamarca-Noruega, aliat de
França, a cedir Noruega al rei de Suècia el 14 de gener de 1814 a canvi de les
províncies del nord d'Alemanya, en el Tractat de Kiel. Els intents dels noruecs per mantenir el
seu estatus com a estats sobirà foren rebutjats pel rei de Suècia, Carles XIII, el qual començà una campanya militar
contra Noruega el 27 de juliol de 1814, la qual acabà amb la Convenció de
Moss la qual obligà
Noruega a entrar a la unió personal amb
Suècia sota la corona sueca, que no es dissolgué sinó fins el 1905.
Història contemporània
"Treball i
Seguretat per a tots!" Pòster socialdemòcrata de 1936
Malgrat la lenta taxa d'industrialització el segle XIX, molts canvis
importants ocorregueren en l'economia agrària gràcies a les innovacions i al
creixement poblacional. Els canvis agrícoles començaren a tenir un paper crític
en el procés polític suec. Entre 1870 i 1914, Suècia començà a desenvolupar una
economia industrial. El Partit
Socialdemòcrata Suec fou
fundat a finals del segle XIX, així com diversos sindicats i cooperatives.
Suècia evolucionà cap a una democràcia
parlamentària abans de la
Primera Guerra
Mundial. En progressar la
Revolució Industrial, s'efectuà una migració massiva cap a les
ciutats per treballar a les fàbriques. S'evità una revolució socialista el 1917
i es reintroduí el parlamentarisme i la democratització.
Durant la Primera Guerra
Mundial Suècia es
matingué neutral i continuà el comerç lliure amb les nacions bel·ligernats per
la qual cosa els aliats aplicaren un embargo comercial, el qual afectà greument
l'economia sueca. Suècia, Noruega i Dinamarca acordaren defensar llur
neutralitat i protegir llurs interessos comuns. Quan la Segona Guerra Mundial semblava imminent, Suècia es preparà
militarment per defensar-se. Quan aquesta començà el 1939, Suècia declarà la
seva neutralitat, però les forces alemanyes capturaren Noruega i Dinamarca
obligant Suècia a permetre l'entrada de tropes i subministrament pel seu
territori.[27] Tot i així, Suècia simpatitzava amb els aliats, i permeté l'entrada de més
de 200.000 refugiats del govern nazi i els
diplomats suecs a l'exterior salvaren molts d'hongaresos jueus en expedir
passaports suecs.[27] Suècia continuà a mantenir la seva neutralitat durant la Guerra Freda. Participà del Programa de Recuperació Europea dels Estats Units, però no s'integrà a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord de 1949.
La neutralitat i l'estabilitat política, així com la llarga hegemonia del
Partit socialdemòcrata al poder propiciaren la prosperitat econòmica.[34] El govern socialdemòcrata, des dels anys trenta fins el 1976, permeteren
la implantació d'un model econòmic i social conegut com a "model
suec", amb alta pressió fiscal, grans prestacions socials i un fort
intervencionisme estatal.[34] El 1975 s'aprovà una nova constitució que limità el poder del monarca
només a les funcions cerimonials. Durant les següents dècades hi ha hagut
alternança política. Suècia encara conserva estàndards de vida molt elevats en
comparació amb la resta dels Estats europeus. Suècia ingressà a la Unió Europea el 1995.
País precursor en les
energies renovables.
Ja des de la crisi del petroli va tenir lloc a
principis de la dècada de 1970, Suècia va decidir invertir fortament en la
recerca de fonts d'energia alternatives. La seva eliminació progressiva del
petroli ha avançat molt bé. El 1970, el petroli representava més del 75 per
cent de l'abastament energètic suec, el 2009, aquesta xifra era del 32 per cent
a causa sobretot a l'ús decreixent del fuel per a la calefacció domèstica.
Suècia va esbossar la seva política energètica actual el 1997. El Govern volia fomentar un "ús eficaç i sostenible de l'energia i un proveïment energètic eficaç en els costos" que "facilitaran la transició a una societat ecològicament sostenible". L'Administració Nacional de l'Energia de Suècia va ser creada amb aquesta finalitat i per dirigir l'evolució.
Suècia va esbossar la seva política energètica actual el 1997. El Govern volia fomentar un "ús eficaç i sostenible de l'energia i un proveïment energètic eficaç en els costos" que "facilitaran la transició a una societat ecològicament sostenible". L'Administració Nacional de l'Energia de Suècia va ser creada amb aquesta finalitat i per dirigir l'evolució.
Gran quantitat
d'energia renovable
En l'actualitat, un 45 per cent de l'abastament d'energia a Suècia -electricitat, calefacció urbana a distància i fuel- procedeix de fonts renovables, és a dir, més que en la majoria dels països de la Unió Europea (UE). La raó de que així sigui, està en la gran proporció d'energia hidràulica i bio combustibles existent en el sistema energètic suec. Des de principis del 2009 hi ha hagut una directiva de la UE destinada a fomentar el desenvolupament de fonts d'energia renovables. Basant-se en aquesta directiva, Suècia s'ha plantejat l'objectiu d'incrementar la seva part d'energia renovable al 50 per cent per a l'any 2020.
Elevat
consum d'energia - baix nivell d'emissions
Suècia consumeix una considerable quantitat d'electricitat per habitant (16.000 kWh per persona i any). Són pocs els països que tenen un consum d'electricitat més alt i, no obstant això, les emissions de carboni sueques són baixes en comparació amb les d'altres països. El suec mitjà allibera a l'atmosfera 5,3 tones de diòxid de carboni a l'any, en comparació amb la mitjana de la UE de 8,1 tones i amb la mitjana dels EUA de 19,0 tones.
El motiu d'aquesta baixa taxa d'emissió és que, a Suècia, al voltant del 85 per cent de l'electricitat prové de l'energia nuclear i de l'energia hidroelèctrica, fonts que no generen emissions de carboni.
Bio combustibles
que aporten calor i energia
Les centrals de cogeneració, és a dir de producció combinada de calor i energia (CHP en les sigles en anglès), representen un altre 12 per cent de l'electricitat a Suècia i s'alimenten sobretot de bio combustibles. El percentatge restant d'electricitat, al voltant
d'un dos per cent, és de
aerogeneració.
Electricitat renovable
Electricitat renovable
El 2003 es van introduir a Suècia certificats d'electricitat verds per estimular l'ús d'energia renovable. Per obtenir un certificat verd, l'electricitat ha de procedir d'energia eòlica, de les onades, solar, geotèrmica, de biocombustibles o de petites centrals hidroelèctriques. Els consumidors d'energia han de comprar cert nombre de certificats verds per mitjà dels seus rebuts de l'electricitat-, mentre que els productors d'energia obtenen un certificat per cada megawatt -hora (MWh) d'electricitat renovable que generen. L'objectiu és elevar l'energia renovable a 25 TWh del 2002 al 2020. Entre el 2002 i el 2009, aquest tipus d'energia va augmentar en 8,2 TWh en el marc del sistema de certificats d'electricitat, representant els biocombustibles al voltant del 67 per cent i l'energia eòlica, un 24 per cent, de l'energia renovable.
Font energètica en ràpid creixement
En els últims anys, l'energia eòlica ha estat la font renovable de més ràpid creixement. La capacitat instal augmentar considerablement en la passada dècada. No obstant això, la creixent proporció d'energia eòlica, amb la seva producció fluctuant, planteja exigències considerables a la xarxa de subministrament d'electricitat, que ha de ser
reforçada i ampliada.
Combustibles alternatius
Combustibles alternatius
Suècia dedica grans esforços al desenvolupament de combustibles alternatius i renovables. La investigació sobre l'etanol, camp en què Suècia està entre els líders mundials, va començar en la dècada de 1980.
La major part de l'etanol venut en l'actualitat es produeix a partir de cereals, amb diverses conseqüències per al clima. Des d'un punt de vista del cicle de vida,-en què l'impacte climàtic es mesura al llarg de tota la cadena: des de la producció fins a l'ús-s'afavoreix a l'etanol extret de la canya de sucre. Els investigadors suecs s'han enfocat en la producció d'etanol a partir de la cel.lulosa, el que es coneix per segona generació de biocombustibles. En la majoria dels casos, aquest és un mètode més eficaç que el de la producció basada en cereals. A més, aquest tipus d'etanol no afecta les collites d'aliments. Altres biocombustibles d'interès són diferents classes de biogàs, que es poden extreure, entre d'altres materials, de fems i deixalles.
Transports més nets
Els objectius de la Unió Europea requereixen que, per al 2020, un 10 per cent de tot el combustible dels transports procedeixi de fonts renovables d'energia. El 2009, Suècia ja havia arribat a un 5,3 per cent a causa, en part, a l'increment de l'ús d'etanol. Per tal d'accelerar aquesta evolució, el 2006 es va introduir una "llei de bombament" en virtut de la qual, totes les gasolineres que venguin més de 3.000 metres cúbics de gasolina o dièsel l'any, han de subministrar com a mínim un tipus de combustible renovable.
Vehicles recarregables
El nombre de vehicles híbrids, és a dir aquells que fan servir energia elèctrica (bateria) i combustible, va en augment. Així, la combinació d'electricitat i biocombustibles sembla prometedora. El pas següent serà el dels vehicles híbrids plugin amb bateries més carregades des de la xarxa elèctrica. A la primavera del 2008, Volvo i Vattenfall, que és la major companyia elèctrica de Suècia, es van embarcar en un ambiciós projecte per a produir la següent generació d'híbrids plugin. Aquestes empreses tenen la intenció
d'iniciar la producció en sèrie el 2012.
Conservació de l'energia en la indústria
Conservació de l'energia en la indústria
El 2005, Suècia va introduir un programa especial dissenyat per augmentar l'eficàcia energètica en la indústria. En el marc d'aquest programa, les gairebé 180 indústries intensives en l'ús d'energia que hi participen, obtenen desgravació fiscal a canvi d'elaborar plans energètics i prendre mesures per reduir l'ús d'energia. Fins ara, el programa ha donat per resultat un estalvi aproximat d'energia de 1,4 TWh a l'any per un valor de prop de 500 milions de corones sueques (SEK).
En el sector de la construcció, el Govern
vol aconseguir una reducció del 20 per cent en l'ús d'energia en els edificis
existents, per al'any 2020 (en comparació amb 1995) i un 50 per cent de
reducció per unitat de superfície escalfada, per al 2050. Això ha fet que la
construcció d'habitatges eficaços en l'ús d'energia sigui una proposta més
interessant. Un exemple d'això són les anomenades cases passives, que són
construïdes sense sistemes de calefacció convencionals i es mantenen calents
amb la calor desprès dels seus ocupants. El gruix extra fort del seu aïllament
i els sistemes de ventilació intel ligents utilitzats asseguren un baix consum
d'energia.
L'1 de gener de 2008 va entrar en vigor a Suècia una nova llei sobre declaracions energètiques. Basada en una directiva de la UE i aplicada a tots els propietaris de llars privades, blocs d'apartaments i altres immobles, la seva finalitat és fomentar un ús més
eficaç de l'energia.
El Govern inverteix ara fortament en
informació i assessorament a les economies domèstiques sobre com estalviar
energia. Cada Ajuntament-hi ha 290 a Suècia-compta amb un assessor sobre
energia, al que pot dirigir-se la gent per demanar consell i assistència. Les
consultes es poden referir a la substitució de finestres, l'ús de bombetes de
baix consum d'energia, el canvi a altres sistemes de calefacció i qüestions
similars.
Aeroport de Arlanda, a Estocolm, escalfat des del subsòl
Aeroport de Arlanda, a Estocolm, escalfat des del subsòl
Sota el aeroport d'Arlanda, prop d'Estocolm, la capital sueca, es troba la major instal lació d'emmagatzematge d'energia del món. La reserva subterrània d'aigua, o "aqüífer",-gairebé dos quilòmetres de llarg-refrigeració i escalfa mig milió de metres quadrats
d'espai de terminals.
A l'estiu, l'aigua freda és bombejada des del aqüífer per al seu ús en la
xarxa de refrigeració a distància de l'aeroport. Després, l'aigua escalfada
flueix de tornada i és bombada de nou al subsòl per al seu emmagatzematge fins
a l'hivern, quan s'usa per a fondre la neu dels aparcaments d'avions i
preescalfar l'aire de la ventilació en els edificis. L'aqüífer té un volum de
més de dos milions de metres cúbics, dels quals més del 30 per cent són
d'aigua.
Fi de
productes malgastadors d'energia
Tot va començar amb les bombetes. Ara, cada vegada són més els productes malgastadors d'energia, que són eliminats progressivament de conformitat amb la "directiva de l'energia renovable" aprovada per la UE.
La fixació d'estàndards mínims per a diversos productes tècnics fa que
existeixi un gran potencial per reduir el consum d'energia a tot Europa i, amb
això, les emissions que canvien el clima. Entre els productes que, fins ara,
han estat objecte de requisits energètics més estrictes -a més de les bombetes-
hi ha els televisors, les caixes digitals, les bombes de circulació i els
motors elèctrics.
La Directiva d’Eco disseny de la UE s'aplica a les vendes noves i cobreix
tot el territori de la Unió. En total, els requisits mínims sobre grups de
productes impliquen importants reduccions en el consum d'energia. Els requisits
d'eco disseny, juntament amb l'etiquetatge energètic dels productes, s'espera
que donin un estalvi d'uns 1.110 TWh a la UE per a l'any 2020 (com a
comparació, el consum total d'energia de Suècia a l'any és d'al voltant de 570
TWh ).
Energia eòlica
El vent és la font d'energia que major
creixement experimenta en el món. A Suècia també s'està produint una expansió
gradual. Des de l'any 2000, la producció s'ha multiplicat per cinc, de 0,5-2,5
TWh. Al començament del 2010 hi havia a Suècia uns
1.400
aerogeneradors.
Bioenergia
En termes de superfície, Suècia té més boscos que la majoria dels altres països-un 58 per cent, en comparació amb una mitjana global del 30 per cent-. Al voltant del 90 per cent de la bioenergia de Suècia procedeix actualment del sector forestal. La bioenergia representa un 20 per cent de l'abastament total d'energia de Suècia, utilitzada en la seva major part en processos industrials i en la calefacció urbana a distància.
En termes de superfície, Suècia té més boscos que la majoria dels altres països-un 58 per cent, en comparació amb una mitjana global del 30 per cent-. Al voltant del 90 per cent de la bioenergia de Suècia procedeix actualment del sector forestal. La bioenergia representa un 20 per cent de l'abastament total d'energia de Suècia, utilitzada en la seva major part en processos industrials i en la calefacció urbana a distància.
Hidrogen
Una pila de combustible és una bateria que s'omple a nivell en lloc de carregar: el combustible és hidrogen i la fuita que produeix, aigua.
En la recerca de formes de produir hidrogen, els investigadors suecs intenten imitar la fotosíntesi de les plantes, ja que el procés no requereix més que llum del sol i aigua. No obstant això, passaran anys fins que aquesta línia d'investigació produeixi resultats.
Energia solar
Una pila de combustible és una bateria que s'omple a nivell en lloc de carregar: el combustible és hidrogen i la fuita que produeix, aigua.
En la recerca de formes de produir hidrogen, els investigadors suecs intenten imitar la fotosíntesi de les plantes, ja que el procés no requereix més que llum del sol i aigua. No obstant això, passaran anys fins que aquesta línia d'investigació produeixi resultats.
Energia solar
Pel que fa les cèl.lules solars resultin més econòmiques, s'espera que es produeixi un avanç decisiu en aquesta tecnologia solar. Per ara, però, el mercat de cèl lules solars és
bastant limitat a Suècia.
Aigua
Els investigadors del Laboratori Ångström, de la Universitat d'Uppsala, estan provant en l'actualitat un tipus nou d'energia de les onades a la proximitat de la costa occidental sueca, a la localitat de Lysekil. Per això utilitzen només boies (flotadors) i un generador accionat per un pistó. A llarg termini, la tecnologia de l'energia de les ones pot resultar
comercialment viable.
Compres
A tenir en compte:
Extrapris: Etiquetes vermelles senyalen descomptes de mes del 10%.
Fynd: Ofertes especials.
Rea: Rebaixes dintre.
Slutrea: rebaixes finals.
Principalment es pot comprar tota mena de articles de cristall i de vidre,
sobretot a botigues com Orrefors i Kosta Boda, a la comarca de Smaland
Per articles de ceràmica, Nya Hoganas Keramic, a Höganas, prop de Molle.
Per tot el país trobarem petites botigues, que ells anomenen “hemslojd” on
es pot trobar tota mena de articles d’artesania i productes tradicionals suecs.
També trobarem moltíssim mercats tradicionals i fires campestres.
Be ja tenim tota la informació necessària per anar a Suècia, dons anem-hi.
II.
Informació i horaris de viatge.
Sortirem el dia 2 d’agost de la terminal 1 del Aeroport d’El Prat, aquest
es el pla de vol:
IDA : 02/08/2011 BARCELONE Terminal :1 09H30
LLEGADA : 02/08/2011 MILAN MALPENSA Terminal :1 11H00
Duración del vuelo : 1H30 Vuelo N° : LH 03691
Compañía : LUFTHANSA
IDA : 02/08/2011 MILAN MALPENSA
Terminal :1 17H30
LLEGADA : 02/08/2011 ARLANDA STOCKOLM (SUEDE)
Terminal :5 20H15
Duración del vuelo : 2H45 Vuelo N° : LH 03714
Compañía : LUFTHANSA.
Pasarem la nit a Estocolm i al endemà al mati sortirem cap a Malmö.
Pla de vol:
|
DY4027 - 03 Aug 2011
|
10:30 Stockholm-Arlanda
11:35 Malmo |
Un cop arribem a l’aeroport de Malmö agafarem el cotxe i anirem cap a la
casa.
Sigvard Grubbes Gata 35
23040 Bara
Sweden
III.
Allotjament.
Estem a la
població de Bara a 15 minuts de Malmöe, 20 minuts de Lund i mitja hora de
Copenhagen.
Bara es una
localitat situada al municipi de Svedala al comtat de Skane, l’any 2005 tenia 3270
habitants.
Poca cosa a
destacar d’aquest lloc, però esta ven situat i ens permetrà visitar la zona.
Anem a veure les
rutes i visites que farem.
IV.
RUTES
I VISITES.
Arribarem
a Malmö a les 11:35 hores, agafarem el cotxe i anirem cap a la casa, al voltant
de la una estarem instal·lats, dinarem descasarem una mica, no gaire perquè hem
d’aprofitar el temps, i farem la primera visita Lund.
El municipi de Lund (en suec Lunds kommun) està conformat pels
antics districtes administratius de Lund, Dalby, Genarp, Södra Sandby i
Veberöd. El municipi va ser creat a finals de 1973 i principis de
1974. La població
actual és de més 100.000 habitants.
Cobreix una superfície de 443 km²; que inclouen almenys 13 reserves naturals, un parc nacional i una gran àrea de protecció
ambiental, incloent Dalby Söderskog ("Bosc del Sud"), la reserva
Fågelsångsdal ("Vall del Cant de les Aus"), Prästaskogen, Gryteskog,
Trollskogen. En la reserva natural Kungsmarken s'han trobat restes arqueològiques que daten de la segona Edat del ferro.
Lund és, principalment, una ciutat
d'estudiants. Això no vol dir que qui no ho sigui no pot gaudir d'un passeig
per la ciutat, però cal reconèixer que la millor manera de treure-li partit és
tenint alguna relació amb la seva universitat, com té una bona part dels seus
gairebé 100.000 habitants.
La Universitat de Lund va ser fundada el 1666,
principalment per cobrir les necessitats de les províncies del sud que van
passar a formar part del regne de Suècia alguns anys abans. En l'actualitat és
la major de Escandinàvia i té al voltant de 35.000 estudiants repartits en set
facultats: Tecnologia, Ciències, Dret, Ciències Socials, Medicina, Arts
Liberals i Arts Escèniques i Teologia. Els edificis de la universitat i
l'associació acadèmica es troben en el centre de la ciutat, a poca distància de
la catedral i envoltats de zones verdes.
No obstant això, a part de la Universitat al voltant
de la qual gira quasi tota la vida de la ciutat, el gran atractiu de Lund és la
seva catedral romànica, la més impressionant de les
que he vist per la regió, i que poc té a veure amb les
mols de maó de les catedrals de Roskilde o Aarhus.
La primera pedra de la catedral es va posar l'any
1002, però només va ser consagrada a partir de 1145. Es tracta d'una estructura
massissa de marbre amb dues torres inconfusibles que franquegen l'entrada.
L'interior és relativament senzill, però destaca principalment un fantàstic
rellotge solar del segle XIV que dóna l'hora dues vegades cada dia. A més, és
interessant fer una visita al seu cripta subterrània.
El casc antic de la ciutat conserva algunes restes de
l'època medieval, com les ruïnes de la Drott Kyrka. Aquells temps van ser els
moments més brillants en la història de la ciutat, en la qual, durant els
segles XII i XIII, es va establir un important poder religiós, ja que la
població era la seu de l'arxidiòcesi d'Escandinàvia. Fins i tot durant el segle
XIII es pot dir que Lund es va convertir en la ciutat més important del que
llavors era el regne danès. No obstant això, tot just dos segles després, va
començar una decadència que li va fer perdre primer el seu potencial comercial
en benefici de Malmö i, posteriorment, la religiosa amb la reforma protestant.
Alguns dels museus més interessants de la ciutat estan
situats també en aquesta zona. Per exemple, el Kulturen (Museu d'Història
Cultural), que és propietat de la Societat d'Història Cultural del Sud de
Suècia, i que va ser fundat el 1882. En ell es recullen exposicions permanents
sobre disseny, història de la Universitat i restes de l'edat mitjana, a més de
mostres de cultura popular. També són interessants les seves exposicions
temporals de pintura, fotografia i altres mostres artístiques. La major part
dels seus fons estan exposats a l'aire lliure, el que li fa el segon més gran
del món d'aquestes característiques.
Per als aficionats a la història, resultarà també
curiós el Museu d'Història de Lund, que va ser fundat en 1805 i en l'actualitat
és el segon més important de Suècia, pel que fa a temàtica històrica es
refereix.
Com a bona ciutat universitària, Lund disposa d'una
vida nocturna bastant acceptable i de bastants alternatives d'oci tot i que,
com és normal a Escandinàvia, sempre per un preu més elevat del que es paga a
Espanya per sortir a prendre una cervesa o un cafè.
Per a qui hagi de viure-hi que
seran principalment estudiants, ja que la vida econòmica està concentrada a la
veïna Malmö és millor que es vagi preparant a pagar lloguers alts o, fins i
tot, que hagi de buscar allotjament a les ciutats veïnes. Si a
algú la universitat li ofereix allotjament, crec que el millor que pot fer és
acceptar-ho i gaudir del temps lliure extra que li proporcionarà el no haver de
caminar buscant un lloc de residència. exposicions, fins i tot més
interessant de tot, des dels camperols de Skåne d'Art i Disseny d'exposicions
al voltant de temes d'actualitat. La cultura
també es compon d'un parc museu és un refugi per a joves i grans.
Dia 4 d’agost.
Avui anirem fins a
Molle, uns 100 Km., de la casa i anirem tornant
visitant diversos llocs, espero siguin interessants......
Molle és una localitat situada a Höganäs Municipi , Comtat de Skåne , Suècia amb 725 habitants en 2005.
Altra punt d’interès el trobarem a Hakull, una petita muntanya (188mts),
qu’es reserva natural, poc abans trobem el Castell de Krapperup del segle XVI,
interessants jardins amb boniques vistes.
A 5 km. Trobem Arild, localitat marinera bastant frecuentada, aqui trobarem
l’església de Sankt Arild del segle XII, i de tornada a Molle trobarem la
església gòtica de Brumby amb frescos del segle XV.
Reserva Natural Kullaberg
El magnífic entorn natural de
Kullaberg ha estat guardonat amb tres estrelles a la prestigiosa Guia Michelin
llibre d'atraccions suec. El
paisatge de muntanya espectacular i rara flora i fauna atrauen els botànics,
ornitòlegs, bussejadors i els escaladors per igual.
Els penya-segats
que cauen en picat sobre el mar, separen la badia de Skälderviken, al nord del
estret del Öresund. Els camins que bordegen el penya-segat porten al far de
Kullen, que esta 88 metres sobre el nivell del mar i va ser construït al 1900.
Un ròtol (“Ransvik”) a mig camí indica la direcció d’un Café que es troba en un
lloc com a mínim impressionant a prop del penya-segat ofereix esplèndides vistes..
Helsingborg.
Dunkers Cultura
H elsingborg és la segona ciutat més important
de la regió de Skåne i la novena de Suècia, amb 118.000 habitants. Està situada
al costat de la costa, al nord-oest de la regió ia tot just uns quilòmetres de
la ciutat de Helsingør, a la costa danesa. En els dies clars és perfectament
possible distingir els edificis de qualsevol de les dues ciutats des de l'altre
costat de l'estret. La proximitat fa que les dues ciutats, que estan
agermanades oficialment, tinguin també un atractiu turístic comú. El visitant
que acudeix a Helsingør, freqüentment agafarà el vaixell que el porti a l'altra
riba, i el que viatge a Helsingborg no deixarà de fer una escapada a Dinamarca.
La torre té una antiguitat de més de 600 anys, té 34
metres d'alt i uns murs de maó de gairebé cinc metres d'ample. Es tracta d'una
interessant fortificació de defensa amb diversos pisos connectats per unes
estretes escales de cargol, on es poden visitar els diferents pisos, cadascun
dels quals amb una funció determinada. Si es té sort i s'arriba a temps per a
la visita que dirigeixen uns guies locals abillats amb robes típiques de
l'època. Des del més alt es té, a més, una fantàstica vista tant de la costa
com de tota la resta de la ciutat.
A la torre s'arriba pujant unes escales que apareixen
al final d'un dels carrers que surten des de la zona de l'ajuntament i
l'estació central i que formen part del paisatge del centre de la ciutat.
Abans d'això, que arribi per vaixell acabarà el seu
recorregut a la terminal situada al costat del Ajuntament. L'edifici és
fàcilment reconeixible per la seva gran torre de 65 metres d'altura i la seva
façana de maó vermell. Es tracta d'un edifici d'estil neogòtic dissenyat per
l'arquitecte Alfred Helleström i finalitzat a finals del segle XIX. El millor
és l'exterior, encara que al turista també li pot interessar visitar
l'interior.
Entre l'ajuntament i la torre, trobem l'església de
Mariakyrkan, la construcció va començar a principis del segle XIV i és un bon
exemple del gòtic danès. Des d'allà, es pot arribar fàcilment a la petita
carrer de vianants que és la principal artèria comercial del centre de la
ciutat.
Al costat del mar es troba un curiós i modern edifici
blanc, que és la seu del Centre Cultural Dunk. Es tracta d'una obra de
l'arquitecte danès Kim Utzon, que s'inspira en la relació entre la ciutat i el
mar. Per a qui no tingui interès a assistir a algun dels nombrosos actes
culturals que se celebren al recinte, la simple visita a l'exterior val la
pena.
Però, per descobrir un dels principals atractius de la
ciutat haurem de sortir del seu centre. Es tracta del palau de Sofiero, que té
un dels jardins més bells de la regió. El palau en si va ser un regal de la
família reial sueca a la ciutat de Helsingborg el 1973 i des de llavors s'ha
utilitzat per a albergar exposicions i concerts a l'aire lliure. El jardí i
l'entorn natural en què es troba són, al meu entendre, més atractius que el
palau en si. Els responsables recomanen visitar durant els mesos de maig o
juny, quan els rodoendros estan en flor, però qualsevol moment de la temporada
d'estiu és bo per visitar-lo, ja que no obre tot l'any.
Al nord de Helsingborg
al Palau Sofiero i els seus jardins.
Pocs palaus suecs poden presumir d'un entorn més bell.
A la part alta d'un barranc de rododèndrons, amb els seus punts de vista sobre
el so, el palau està envoltat de gespa vellutat, exuberant vegetació d'arbres i
flors enlluernadors. Avui en dia, hi ha al voltant de 10.000 rododèndrons de 500
varietats d'esclatar en flor cada mes de maig i juny.
Tot va començar amb una passió real. Sofiero Palau va
ser residència del rei Gustavo VI Adolfo d'estiu al llarg de la seva vida
adulta. Diversos membres de la família real per compartir un gran interès en
les flors, el que resulta en el jardí del palau
convertir-se en un aparador únic per a les roses, lliris, prímules i, sobretot,
rododendres.
Però també són atrets per les exposicions fascinants,
concerts i altres esdeveniments que es duen a terme des de principis de
primavera fins a l'època de Nadal. Un punt destacat com és el tradicional Grand
Garden Festival, celebrat cada mes d'agost.
La Floristeria i Jardí té tot per al visitant verds de
dits, i el Sofiero Palace Restaurant és un dels llocs més valorats per menjar a
tota Suècia.
Sofiero parc de Palau en 2010 va ser guardonat amb el
prestigiós títol de "parc més bell d'Europa".
Història
El 1864 el príncep hereu d'Oscar i la seva esposa Sofia va comprar la granja Skabelycke, situat al nord de Helsingborg, i van construir el seu palau d'estiu Sofiero allà. El castell va ser acabada l'any següent. El 1905, any en que Suècia i Noruega es va dissoldre la Unió, Oscar II va donar el castell al seu nét major, el príncep Gustavo Adolfo i la seva dona Margareta com a regal de noces. El castell estava en la necessitat d'actualització, i això es va dur a terme. Les parets van ser enderrocades i els colors foscos van ser reemplaçats per donar al castell un encenedor, un ambient més espaiós.
El 1864 el príncep hereu d'Oscar i la seva esposa Sofia va comprar la granja Skabelycke, situat al nord de Helsingborg, i van construir el seu palau d'estiu Sofiero allà. El castell va ser acabada l'any següent. El 1905, any en que Suècia i Noruega es va dissoldre la Unió, Oscar II va donar el castell al seu nét major, el príncep Gustavo Adolfo i la seva dona Margareta com a regal de noces. El castell estava en la necessitat d'actualització, i això es va dur a terme. Les parets van ser enderrocades i els colors foscos van ser reemplaçats per donar al castell un encenedor, un ambient més espaiós.
La princesa Margarida va morir a una edat primerenca
en 1920, i el príncep hereu Gustavo Adolfo es va casar amb Lady Lluïsa
Mountbatten. El 1950 es va convertir en el rei i la reina. Louise es va dedicar
a la gent de Sofiero i els que viuen al barri amb el mateix entusiasme que
Margarida havia dedicat al jardí.
El príncep hereu parella Margarida i Gustavo Adolfo va
començar a planificar, dibuixar i portar a terme els treballs de millora dels motius
que envolten el castell. Gustavo Adolfo estimava al seu castell d'estiu i va
passar molt temps i molta energia a conrear el seu interès per, entre altres
coses, rododendres. És almenys no és aquesta col lecció de rododèndrons que ha
fet el jardí del castell famós. El 1993 una renovació radical de la pròpia
Castell es va dur a terme. El sostre va ser reemplaçat, la façana i les
finestres van ser restaurats, mentre que l'interior es va mantenir en el seu
disseny original. Ara, a més del jardí també podem veure alguna cosa a
l'interior de la vida real. Vostè pot vagar
d'una habitació a una altra i veure diferents èpoques d'estil de més d'un segle
a l'interior (abril-setembre). importància de la princesa Margareta com
a artista i paisatgista es mostra, i que es familiaritzin amb Gustavo Adolfo
com un científic i un entusiasta de neret. També podem veure la vida de la
família reial d'estiu: Els clients, els partits i de bany.
Landskrona
La ciutadella és, probablement, el lloc més
interessant de la ciutat. Va ser construïda pel rei danès Christian III en 1549
i es amplia en els segles XVII i XVIII, fins que es va convertir en una de les
majors d'Escandinàvia. És inconfusible en ple centre de la ciutat, amb el seu
color vermell, i situada davant de la costa, enmig d'un tranquil parc i
envoltada per fossats d'aigua. Dins del recinte, hi ha diverses exposicions que
mostren la història del lloc. Les zones verdes al seu voltant són perfectes per
fer una passejada o descansar en els dies d'estiu. Al seu voltant podem trobar
restes dels bastions defensius i fins i tot alguns canons que recorden batalles
passades.
A la zona del centre també podem trobar altres
edificis d'interès com l'església Sofia Albertina, que data del segle XVIII, la
mateixa època en què va ser construïda la propera Casa de la Fortificació o
l'edifici de l'antic ajuntament, erigit en estil gòtic a una de les principals
places de l'àrea residencial de la ciutat el 1884 que recorda en alguna cosa de
la propera Helsingborg, encara que no assoleixi els seus proporcions.
Landskrona té platges interessants en la seva zona
nord. Per a qui vulgui visitar-les, no està de més fer una parada al poblat de
Borstahusen, que es conserva com la vila de pescadors que era en l'antiguitat i
té una aparença que recorda molt a la que ja tenia en el segle XVIII.
Encara que hi ha persones que resideixen permanentment
en Vine, es tracta d'una illa de reduïdes dimensions-4,5 quilòmetres de nord a
sud i 2,5 d'est a oest-, pensada especialment per als turistes que van a
visitar-la. No és recomanable per a aquells que fugin dels llocs turístics,
especialment a l'estiu, encara que per a qui no li importi pot suposar una
magnífica alternativa per gaudir d'un dia de camp al mig d'una zona que destaca
pels seus paisatges naturals.
Vine és famosa a Suècia, a més, per haver estat un
dels llocs on l'astrònom del segle XVI Tycho Brahe va dur a terme la major part
dels seus treballs d'observació de les estrelles. Durant aquells temps, la
diminuta illa del Bàltic es va convertir en un dels principals llocs d'Europa
per a la recerca astronòmica.
Brahe va construir durant la seva estada el palau i
observatori de Uraniborg, d'estil renaixentista. Encara que l'edifici principal
es va perdre, avui és possible contemplar els jardins reconstruïts, a més d'un
museu en el qual es conserven materials relacionats amb la seva vida, la seva
obra i la seva estada a l'illa, i fins i tot un observatori astronòmic
subterrani, que reprodueix la plataforma que utilitzava l'astrònom.
Visitar l'illa suposa, tot i els
turistes, arribar a un ambient completament diferent del que es viu a les dues
ribes de l'estret. Els cotxes escassegen i per moure's per l'illa és
millor anar a les furgonetes del transport públic, als tractors especials o,
especialment, a les bicicletes oa peu. Per poc que el visitant sàpiga
allunyar-se dels llocs freqüentats pels turistes i trobar el seu propi lloc,
veurà recompensada la seva visita amb bells paisatges naturals i petites
platges.
Fortalesa de Landskroma.
El Citadellet es va construir 1549-1559 pel rei danès
Christian III com a defensa contra els suecs, com la guerra.
Final del dia, pel camí haurem de fer las compres
necessàries, esperem tenir mes sort amb el pa que el any passat a Finlàndia.
5 d’agost.
Avui ens acostarem fins a Dinamarca, per visitar la
seva capital Copenhaguen, la Sirenita, i el barri de Cristiania, juntament amb
el centra es el mes visitat per els turistes.
Copenhaguen és una harmoniosa
ciutat de tres milions d'habitants situada a la costa nord-oest de la illa de Sjælland . La capital danesa sedueix per la subtil
combinació dels seus contrastos arquitectònics i sobretot per la seva atmosfera
única, alhora distesa i febril. La ciutat es caracteritza pel seu gran
dinamisme: hi ha bicicletes per tot arreu, l'animació és constant i sempre hi
ha alguna cosa a veure o de fer. Podria fins i tot dir que la ciutat de la
famosa Sirenita té un cert encant provincià.
Podem dir que la City és la
zona que va des de l'estació central-límit oest fins l'estàtua de la Sireneta i
el Kastellet-a l'est-, i des de la zona dels Llacs al nord, fins al barri de
Christianshavn al sud. Aquí es concentren gairebé tots els atractius de la
ciutat.
Començant per l'oest, arribem a
l'estació central, que és un bonic edifici en el qual el que més destaca és la
decoració i les bigues de fusta dels sostres del vestíbul central. L'estació és
el punt de referència principal dels ferrocarrils danesos, ja que d'ella
parteixen tots els trens nacionals i internacionals, els regionals de l'illa de
Zelanda i els S-Tog de rodalies.
A la sortida del Tívoli es
troba Radhuspladsen, la Plaça de l'Ajuntament, que és el centre neuràlgic de la
ciutat. L'edifici al voltant del qual s'organitza tot és l'Ajuntament, que bé
mereix una visita per dins i, per al que tingui ganes de veure una bona vista,
una pujada a la seva torre a una de les visites guiades que s'organitzen.
Des de la Plaça de l'Ajuntament, el millor camí que es
pot seguir és la Strøget, el carrer de vianants del centre de la ciutat que es
perllonga fins a Kongens Nytorv, on hi ha el Teatro Real i Nyhavn.
Durant el seu trajecte, la Strøget travessa places com
la de Nytorv, on hi ha el tribunal de la ciutat, Højbro Plads, una de les més
boniques de la ciutat, des d'on es poden veure tant el Parlament com l'edifici
de la borsa, a les quals es pot arribar amb un passeig de tot just cent metres,
i de ella surt, a més, un altre carrer comercial i de vianants que es dirigeix
cap al nord i que passa al costat de la Rundetårn o Torre Rodona, un bell
edifici des de la terrassa hi ha una meravellosa vista de la ciutat.
No obstant això, el millor de la plaça es troba en
Nyhavn, el Port Nou, un petit canal d'uns cinc-cents metres al voltant del qual
hi ha inconfusibles edificis de façanes amb molts colors diferents. És, principalment, un lloc per a turistes, amb
restaurants i terrasses al carrer bastant cares, per cert, però això no treu
que, quan surt una mica el sol, els danesos se senten a la vora del canal per
fer una cervesa o simplement per passejar.
És un lloc ideal per fer una volta
i fer les millors fotos de la ciutat. Per a qui vulgui veure Copenhaguen des
dels canals que són escassos, però des dels quals es poden veure algunes de les
vistes més boniques de la ciutat, des d'allà surt el vaixell turístic que
recorre tant el canal que separa la ciutat de l'illa de Amager com els més
petits que recorren el barri de Christianhavn i envolten el Parlament.
Des Nyhavn tot just hi ha deu
minuts de caminada fins Amalienborg, el palau on viu la família reial danesa.
Està situat en una plaça amb una estructura simètrica i que està custodiada per
els típics guardians danesos de la gorra de pell alt. Si es té sort, es pot
coincidir amb la cerimònia del canvi de la guàrdia que, no és excessivament
espectacular com en altres països, però sempre resulta curiosa.
Que ningú es sorprengui quan
vegi l'estàtua de la Sireneta. Des d'aquí advertim que té una mida molt reduït.
És possible acostar-s'hi salvant l'escassa distància que separa la pedra sobre
la qual reposa l'escultura de la riba, encara que per qui vulgui apropar-se
massa de tenir en compte dues coses: que les pedres rellisquen i una caiguda
des del pedestal de la Sireneta té com a molt probable destí final les aigües
del Bàltic, i que cal anar amb compte amb les onades que aixequen els vaixells
turístics que passen a prop del monument, perquè poden esquitxar a qui
s'atreveixi a pujar-hi.
Aquest que hem descrit és el
passeig turístic per excel lència de la zona central de la ciutat, però, al
llarg del camí hem deixat de banda altres atractius que val la pena tenir en
compte.
Un d'ells és el castell de
Rosenborg i els jardins que l'envolten. El castell en si és bastant petit i
alberga únicament una exposició de joies de la corona, però els jardins, tot i
no ser massa amplis, són un espectacle al centre de la ciutat. Especialment
durant l'estiu, quan centenars de persones descansen sobre l'herba al sol.
A cinc minuts peu des del
castell està també el Jardí Botànic, amb uns jardins molt agradables i un
hivernacle central digne de visitar.
Prop de la zona del Parlament,
mereix una visita la Biblioteca Nacional. L'edifici té dues parts: una antiga,
molt tradicional, de maó, i una ampliació de la dècada dels 90 a què es coneix
com El Diamant Negre i destaca per les seves formes i els seus vidres al costat
del canal principal de la ciutat. Per la zona estan també situats el Museu Nacional-visita
obligada per a qui vulgui saber una mica més de la història de Dinamarca-i, una
mica més al nord, una catedral que no té res a veure amb el que estem
acostumats al Sud de Europa i que, possiblement, ens deixi una mica freds. No
podem oblidar-nos tampoc de la Gliptoteca Carlsberg, a la zona del Tivoli i la
plaça de l'Ajuntament, que en la meva opinió és el millor museu de la ciutat i
guarda una impressionant col lecció d'escultura i pintura.
També convé visitar, a l'altre
costat del canal principal, el barri de Christianshavn, on és especialment
interessant el canal que travessa un dels seus carrers principals. La zona
amaga, a més, un dels grans atractius turístics de la ciutat: Christiania.
Acabat de visitar Copenhaguen, tornada a casa,
prèviament compres varies.
Dia 6 d’agost.
Avui anirem fins a Kivik, uns 110 km., allà visitarem el Parc Nacional de
Stenshuvuds, las Pedras d’Ale, Ystad, Castell de Glimmingehus....i tota la
costa sur de Skane.
Stenshuvud és un lloc de molts contrastos
geològics, i la seva gran varietat d'espècies vegetals i animals és un dels més
diversos en el sistema de parcs nacionals suecs. monuments antics i altres
d'interès històric es conserven restes que es troben aquí, també.
El llegendari Mont de Stenshuvud s'aixeca a una alçada
de 97 metres sobre el mar. La vista des del cim SEUS és magnífic. Cap al sud,
àmplia Heath i praderies seques plenes de flors sorrencs que s'estenen a tot el
nivell. D'on troben amb el mar, els arenals s'obren en una platja de bany
acollidor.
La línia de costa cap a l'Est és més espectacular, amb
penya-segats fortament i li van treure els camps de runes com a mínim, més
enllà, el blau del mar amb el seu horitzó obert. En els dies clars, l'illa
danesa de Bornholm es poden observar en el sud. Durant l'estiu, la vista
interior de gel sobre el 'sostre compacte d'un bosc de fulla ampla.
Stenshuvud Parc Nacional va ser fundada el 1986, l'àrea
de ITS és de 386 hectàrees (954 acres). El parc va ser establert per tal de
preservar una extensa àrea natural d'especial significat geològic i biològic,
que també proporciona un valuós espai per a la recreació a l'aire lliure.
L'horari d'obertura de centre d'informació:
Glimmingehus - Castell Medieval
Glimmingehus al sud-est
de Suècia és el castell medieval més ben conservada. Un magnífic edifici, que
va començar el 1499 en nom de Jens Holgersen Ulfstand. Aquí pot unir-se a una visita guiada pel castell, prendre part en les
tasques medieval, només per posar al jardí o gaudir de menjar medieval del
restaurant.
Com Glimmingehus erigit rescataria principalment servir
com a residència esplèndida i adequat per al cavaller danès Jens Holgersen
Ulfstand i la seva família. Skåne
pertanyia a Dinamarca a continuació.
Les troballes de les excavacions arqueològiques mostren
que les llars Glimmingehus va ser molt exclusiu. Hi va haver alguns dels
articles més costosos que poden ser comprades a Europa l'any 1500 del segle,
incloent el vidre venecià, prem dissenys de vidre del Rin i de la ceràmica
espanyola.
Avui Glimmingehus és un monument viu i un centre per als
amants medievals de tota Escandinàvia, així com una excursió emocionant. Noves
investigacions sobre la història arqueològica i arquitectònica ha ajudat a
proporcionar una imatge de com el castell va ser construït d'una vegada
utilitzats
Kasaberga i Pedras d’Ale.
La carena per sobre de la de pescadors manera Kaseberga és l'enigmàtica
pedra Ales. Dramàticament troba amb una magnífica vista sobre el Mar Bàltic que
voreja el monument entre el cel, la terra i el mar.
El monument consisteix de 59 menhirs disposats en forma de vaixell gegant.
Amb 67 metres de longitud i 19 metres d'amplada es pedres Ales vaixell més gran
de conservació enorme. pedres amb forma de vaixell, ja que és en general ja
sigui datada n el Bronze o l'Edat de Ferro.
En la majoria dels llocs on els assentaments de la nau allà, són part d'un
context més ampli amb les tombes de diversos tipus, o amb pedres rúniques. Això
és difícil de detectar en les pedres Ales perquè el lloc va ser sotmès a la
intervenció de mà dura en els anys 1940 i 50. Durant la guerra, va establir un
monitoratge de l'aire a prop de la Humanitat per la construcció de pedra. El
1956, hi va haver una distracció "renovació" de la zona amb l'ajuda
d'una roda. Ales pedres van ser restaurats, fins i tot en 1916, una restauració
de la manca de coneixement detallat.
Les investigacions en el
subsòl
La investigació va revelar pistes per posar en el context d'un dibuix de
1777, quan dos cercles de pedres petites es dibuixen a cada costat de les
pedres Alessandro. Més al sud-est es troben les línies generals d'un cercle i
una empremta rectangular del centre del cercle. Aquestes pistes es pot
demostrar que altres tombes i monuments que es troben a les pedres Ales, però
nous estudis arqueològics per determinar amb certesa.
Diversitat de flora i fauna
Encara que el paisatge dels voltants conté valors grans. L'actual Ridge
Kaseberga és una formació inusual de la fase de desglaç. Àrea de Protecció
Ambiental d'esquí Hamari i cant Kaseberga es caracteritza per una gran
diversitat biològica. Les pastures tindrà lloc un especial rics en herbes i la
flora que crearà condicions favorables per a un gran nombre d'espècies de
papallones. El paisatge amb la seva vegetació inusual obstrucció sorra és també
una excepcional riquesa d'aus.
Ystad
Tenir més de 40 km/25 milles de platges de sorra de gran bellesa natural en
el seu barri, i uns 300 pintoresques
cases d'entramat de fusta, Ystad és una de les més boniques ciutats petites a
Suècia. Just to be here on a warm summer day,
bathing and relaxing on one of the beaches, or sitting at one of the many
outdoor establishments enjoying a meal with good friends, is unforgettable.
Només per ser aquí en un dia calorós d'estiu, banyar-se i relaxar-se en una de
les platges, o assegut en un dels molts establiments a l'aire lliure gaudint
d'un dinar amb bons amics, és inoblidable.
The Abbey - the Franciscan Monastery with its beautiful rose garden, the Church and of course the main attraction for all visiting Southern Sweden - the megalitic Ale's stones in the village Kåseberga near Ystad should be mentioned as well. La Abadía - el Monestir Franciscà amb el seu bell jardí de roses, l'Església i per descomptat l'atracció principal per a tots els visitants al sud de Suècia - el megalítics de l'Ale pedres al poble a prop de Ystad Kaseberga Cal esmentar també.
Dia 7 d’agost
La ciutat va començar el seu desenvolupament a finals
del segle XVIII, quan va començar la construcció d'un port, i va prosseguir
fins a finals del XIX, quan Malmö es va convertir en una de les ciutats
industrials més importants del nord d'Europa. En l'actualitat, ha perdut la
major part del seu protagonisme a Suècia a favor d'Estocolm i Göteborg, però no
deixa de ser la tercera ciutat i la capital més important del sud de Suècia amb
molta diferència.
No obstant això, la construcció del pont de
Øresund-que va ser inaugurat l'any 2000 - va canviar en alguna cosa el caràcter
de la ciutat, la va apropar a Copenhaguen-de la qual només la separen ara
quaranta minuts en tren-i li va donar un nou sentit com a segona ciutat més
important d'una regió que comparteix zones de Dinamarca i de Suècia.
El punt que podem considerar com a punt central de la
ciutat és la Stortorget, situada a només 400 metres de l'estació de
ferrocarril, en la qual està situat l'ajuntament i d'on també surt el carrer
comercial de la ciutat. La història de la plaça es remunta al segle XVI, quan
Malmö era encara part del regne de Dinamarca, i es va convertir en la major
plaça de mercat d'Escandinàvia. L'edifici principal del conjunt és
l'ajuntament, un edifici de maó vermell que va ser construït en temps de la
dominació danesa, però que va ser reformat completament a mitjans del segle XIX
fins donar-li l'aparença que té avui. A la seva dreta hi ha l'edifici, també en
maó vermell, de la Farmàcia del Lleó, que destaca per la seva façana i, que en
un dels seus murs laterals, conserva curiosos anuncis de productes i servei de
finals del XIX i principis del XX.
De la Stortorget es passa en només 100 metres a un
dels llocs més pintorescs de la ciutat, la Lilla Torg, on hi ha bastants edificis
baixos amb façana de maons i fusta i on també hi ha molts restaurants i
terrasses freqüentades pels turistes que visiten la ciutat, especialment a
l'estiu.
La Stortorget és també el començament de la
Södergatan, el carrer comercial principal de la ciutat que s'omple de vida quan
la data i el temps acompanyen. El carrer creua tota la part central de la
ciutat, la Gamla Stad, i segueix com a carrer de vianants cap al sud una vegada
que travessa la plaça de Gustav Adolf i el canal que delimita el centre, fins a
la plaça del Triangeln i la seva gran centre comercial . A partir d'aquí, cap
al sud, apareixen barris més residencials que comercials encara que algun, com
el intercultural Möllevången, té una vida i una manera de ser especial.
El castell de Malmöhus té l'origen en 1434, quan Eric
de Pomerània va ordenar la construcció de la fortalesa que va suposar la base
del castell actual. El castell és el més antic d'estil renaixentista
d'Escandinàvia i ens recorda a la fortalesa de la propera Landskrona. La major
part del que avui es conserva, però, procedeix del segle XVI. En el XVIII es va
convertir en una presó i només en els anys 30 es va convertir, un cop reformat,
en el principal museu de la ciutat, que inclou petites col.leccions d'Art-amb
especial importància d'obres escandinaves i russes dels últims cent anys- ,
Història Natural, Ciència i Tecnologia i, a més, sobre la història de la
ciutat.
V.
Hotel a
Estocolm.
8 d’agost
Malmö – Estocolm.
Ens allotjarem al Wellcome Hotel, es a 15 minuts del centra de Estocolm i
es troba a prop de un IKEA¡¡¡¡¡, magnífic així ens trobarem com a
casa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Aquest es l’hotel, te piscina, wifi i te bona pinta.
VI.
Visites
a Estocolm
8, 9, 10 i 11 d’agost.
Estocolm.
Estocolm és una ciutat d'extrems: en el seu clima, la seva arquitectura, la
seva geografia. Encara que no és la ciutat més gran
de Suècia, és no obstant això la més important, no només per ser la seva
capital, sinó per l'activitat cultural i econòmica que desenvolupa. A més, és una de les ciutats més
belles d'Europa.
Els orígens d'Estocolm es remunten a l'any 760, quan els
víkings van fundar una plaça comercial a Birka, prop de l'actual emplaçament de
la ciutat. Birka florir entre
el segle IX i X, i va desaparèixer després completament, sent succeïda per
Sigtuna, que encara existeix.
Va ser formalment fundada en 1252 per Birger Jarl. En aquest moment era un
lloc defensiu contra els pirates del Bàltic, constituït per una torre de
defensa i una residència.
Durant la guerra d'alliberament contra Dinamarca va ser el bastió que més
va resistir, fins que, finalment, Gustavo Vasa va entrar triomfant a la ciutat
en 1524.
En la segona meitat del segle XVII es va convertir en la capital de Suècia.
Estocolm disposa d’una gran quantitat de llocs per visitar que podrien
perfectament ocupar-nos una setmana o potser mes, 70 museus, esglésies, mesquites i sinagogues,
nombrosos parcs i jardins, galeries d’art, però el que segons las guies no ens
hauríem de perdre sota cap concepte es el que ve a continuació.
El Museu Vasa
El 10 agost 1628, es va enlairar per primera vegada. Una ràfega de vent el
va enfonsar lentament a causa de l'aigua que es va colar per la ràfega. Es va
enfonsar ridículament ràpid. Aquest suposava el vaixell més important de Suècia
el que prendria el comandament del mar Bàltic. En el seu lloc es va enfonsar
100 peus sota l'aigua.
Això va ser un gran cop per l'ego naval
i el rei que decidir
les dimensions del vaixell. Però el 1956,
es va decidir salvar l'històric monument.
Aquest és el museu Escandinau més popular. L'olor de brisa marina,
l'exposició sobre Vasa va inspirar a molta gent per dècades. Per aquells amants
dels temps de vaixells solcant els oceans quan existien els pirates i els
naufragis.
Direcció:
Galärvarvsvägen 14
Teléfon: +46 8-519
548 00
Bus: 44,47 or 69
Metro: Karlaplan o
T-Centralen
Museu al aire libre de Skansen
Fundat el 1891, Skansen ha estat l'atracció número 1 d'Estocolm per més
d'un segle. Visita algunes de les 150 granges i cases típiques de tota Suècia
reunides aquí. També hi ha un zoo, "Mini-Skansen" i concerts d'estiu,
Gaudeix dels festivals tradicionals Suecs, dies temàtics i del famós mercat de
Nadal.
|
|
Dirección:
Djurgårdsslätten 49-51
Teléfono: 442 80 00 Bus: 44, 47 Tranvía: Djurgårdslinjen |
La
ciutat vella
Estocolm no ha estat embolicat en cap guerra des de 1520, de manera que no
ha patit cap tipus de destrucció penes. Els carrers segueixen el traçat
medieval, però nombrosos edificis han estat afegits o reconstruïts,
particularment en el segle 17 quan Suècia era un dels poders militars més grans
d'Europa i centre d'un gran imperi que dominava gairebé tota la costa del mar
Bàltic. La majoria d'edificis històrics tenen data d'aquest període, de manera
que la Ciutat Vella té un distintiu del segle 17 important.
Si segueixes les dues semicirculars carrers de comerç Västerlånggatan i
Österlånggatan, vas a caminar per on hi havia la muralla. Es connecten en
Järntorget (El mercat del ferro), que va ser un dels primers llocs per
recarregar ferro, al centre de Suècia. A la plaça també es troba un edifici
antic del Banc de Suècia, on els primers bitllets van ser impresos.
No et perdis els carrerons que creues aquest carrer. Hi ha molt per
explorar aquí. Köpmangatan va entre el mercat de Österlånggatan i alineada amb
les botigues d'antiguitats.
Enganxades a la ciutat vella hi ha dues illes petites illes. L'oest
Riddarholmen (L'illa dels cavallers) amb Laiglesia de Riddarholmendel 1280 i al
nord Helgeandsholmen (L'illa de l'Esperit Sant) amb l'edifici del Parlament.
El Palau Reial
Amb 608 habitacions, el Palau Reial d'Estocolm és el més gran del món i
segueix sent usat pel Rei Carl XVI Gustav. El palau reuneix alguns dels llocs
més interessants d'Estocolm - Els apartaments reials, el saló d'Estat, Els
apartaments de l'ordre dels Chivarlry, la Tresoreria, El Museu de les Tres
Corones, L'armada i el Museu d'Antiguitats de Gustav III . La cerimònia del
canvi de Guàrdia pren lloc els dimecres i dissabtes a les 12.15 i festius a les
13.15.
Entrada gratis amb la targeta de
Estocolmo a la Carté en el Palau Reial, Sala de l’Estado, Els apartaments Reials,
Elss apartaments de l’ordre de Chivalry, La armería, y el Palau Museu de Tre
Kronor!
Dirección: Slottsbacken
Teléfono: 402 61 30
Bus: 2, 3, 43, 55, 59, 76
Metro: Gamla Stan
Teléfono: 402 61 30
Bus: 2, 3, 43, 55, 59, 76
Metro: Gamla Stan
Storkyrkan, la Catedral
Dirección: Trångsund 1, Gamla stan
Teléfono: 723 30 16
Bus: 2, 3, 43, 53, 55, 59, 76
Subway: Gamla stan
Teléfono: 723 30 16
Bus: 2, 3, 43, 53, 55, 59, 76
Subway: Gamla stan
El palau de Drottningholm
Una residència formal d'estiu de la Reialesa, el Palau de Drottningholm
avui en dia és l'actual residència de la família reial. Un bonic exemple de
parc barroc i magnífiques habitacions del segle 17, 18 i 19. El palau de
Drottningholm és Patrimoni mundial de la UNESCO. Arriba amb estil amb elbarco
de vapor a Drottningholm. No oblidar de visitar el Pavelló Xinès, També a la
llista del patrimoni mundial de la UNESCO el Teatre de la cort de
Drottningholm.
Entrada gratis al Palacio de
Drottningholm con la tarjeta de Stockholm à la Carte card!
Información general
Dirección: Drottningholm
Teléfono: 556 931 00
Barco: Des del puente del Ayuntamiento
Bus: 301-323 des de Brommaplan
Metro: Brommaplan
Teléfono: 556 931 00
Barco: Des del puente del Ayuntamiento
Bus: 301-323 des de Brommaplan
Metro: Brommaplan
No obstant, nomes per l’aigua podrem tindre una visió general de la ciutat
i obtindre unes vistes que d’altre manera serien inimaginables, i per això es imprescindible agafar algun dels
creuers que diàriament circulen al voltant de les gairebé 24000 illes que
formen l’arxipèlag d’Estocolm.
També es recomanable visita el llac Mälaren i els seus voltants, aquest
llac es del mes grans de Suècia i entra per la part occidental d’Estocolm
confonent-se amb el mar Bàltic al centra de la ciutat prop l’església de
Södermalm.
Disposem de 3 dies complerts, els podríem repartir així.
L’hauríem de dedicar al Gamla Stan (Ciutat Vella), e s
la zona mes famosa d’Estocolm i la mes pintoresca, la millor manera de
visitar-la es a peu. Aquesta zona trobarem la Catedral de Storkyrkan i el Palau
Reial, entra d’altres edificis emblemàtics. Ens hi podem perdre tot el dia, però podem fer un recorregut mes curt i
dedicar la tarda a visitar la illa del costat, que encara que sembli increïble
hi anirem amb metro, des de Gamla Stan fins a la parada de Karlapan, creuarem
un pont sobre el Bàltic i anirem al Museu al aire lliure de Skansen i també
podrem visitar el Museu Vasa, tot això
si volem es clar, no hi cap visita obligatòria totes son “facultatives”.
Dia 10
Aquest es el barri de moda, aquí ens trobarem amb un ambient jove i a la
vegada bohemi on podrem veure sobre tot gran part de l’arquitectura sueca, com
per exemple el carrer Fjällgatan, amb les típiques cases de fusta pintades de
vermell, també el carrer Hornsgatan on sobre tot al principi trobarem cases de
primers del segle XX amb les característiques finestres “d’ull de bou”
També tenim comerç al carrer Gögatan, on ens recomanen que visitem la
Mosebacke, una de les places mes apartades i romàntiques d’Estocolm, en contrapartida
també trobarem la Medborgarplatsen amb un aspecte totalment modern on trobem la
zona mes de moda de la ciutat anomenada SOFO fen una analogia amb el Soho de
Londres i New York.
Per últim destacable en aquest barri es Skogskyrkogarden, complexa d’art
funerari reconegut per la UNESCO......, tot son gustos....
No se si ens omplirà tot el dia, si no podem fer un creuer.....(no hi
hauran balenes).
Dia 11
Veritablement, hi ha molt que veure
a Estocolm...., i avui ja es l’últim dia se m’acut agafar un vaixell des de el pont de
l’Ajuntament, i de pas fer un cop d’ull aquest edifici,
un del mes característics de
l’arquitectura sueca, fan visites guiades, fins al Palau de Drottningholm,
residencia de la Família Reial i visita
aquest indret, declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO o anar fins el barri de Norrmalm on trobarem la ciutat
nova, que es el cor econòmic i financer, i on es troben els museus mes
importants d’art, com el Nationalmuseum i el Moderna musset.
També hi ha la possibilitat de fer un creuer per l’arxipèlag
d’Estocolm......, tindrem que escollir...
Dia 12
L’hora dels adéus, tornem a casa
Volem en SAS Escandinavien sortida d’Arlanda a les 15:20 hores i arribada a
Barcelona a les 18:50 h.
Potser encara tindrem temps de fer una visitar al IKEA i als voltants del
Hotel, cal que siguem al aeroport a les 13:20 h.
NOTES DEL AUTOR
Serà un viatja
una mica llarg, tardarem 1 dia en arriba al lloc d’estada, BARA, i 3 vols,
BCN-Milan, Milan-Estocolm, Estocolm-Malmö, però al volgué visitar Copenhaguen
no he trobat manera mes barata i rapida de fer-ho..., “la putada” i perdoneu
l’expressió es el canvi d’horari en el vol BCN-Milan que havia de sortir a les
15:00h i finalment ho farà a les 9:00 h, lo que suposarà 4 hores d’espera al
aeroport de Milan..., ens ho haurem de prendre en calma, quin remei.
Això serà el mes
feixugot del viatja, un cop superat tot serà mes relaxat i seguirem els nostres
plans.
Aquest son com
sempre, sortir el mes aviat possible, les 10:00 h es bona hora, potser el dia
de Kopenhagen hauríem de fer-ho a les 9:00 h, com mes aviat millor mes temps
per veure i gaudir del espectacle.
Sortirem
esmorzats, i amb els “bocatas” del dinar preparats, abans clar s’hauria de
haver anat a compra el pa, al tanto amb el pa, recordeu l’any pasat a Finlàndia
el que va costa trobar-ne un de decent, i haurem de carretejar el “material”
des de “l’àrea de Arisona”, farem les
visites programades o al menys ho intentarem, les compres, importants tan de
subsistència com els “souvenirs” i cap a casa a sopar i ha descansar per al
endemà tornar-hi.
Ah!!! i els
Wuarma, s’han afegit a ultima hora, sigueu benvinguts, estem molt contens que
hagueu decidit venir, ha estat una mica
complicat adaptar al nostra programa però al final ho hem assolit, tindran que
dormir separats, però les emocions tenen un preu.
Sigueu tots benvinguts i desfruiteu...... desfruiteu mol. Tinc la sensació
que estem a punt de conèixer, sinó la mes, perquè di el que mes sempre es
arriscat, si que unes de les ciutats mes boniques que hem visitat fins ara,
Estocolm i Kopenhagen.
Però això formarà part del
anecdotari del viatja, sigui com sigui, espero que una vegada mes haguem pogut
gaudir d’unes bones vacances, amb les anècdotes, les aventures i les bones
estones que desprès serviran per continua gaudint del viatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario